Resultats de la cerca

Manifesta un ultranacionalisme europeu i espanyol essencialista Reclama, entre d’altres aspectes, un paper rector de l’estat, el control de la immigració i la severitat de la justícia Es donà a conèixer en les eleccions municipals de 1995 i en les legislatives de 1996 495 vots Encapçalà la llista Alicia Pulgarín, que comptà amb Alberto Royuela, Ramón Bau i Luis Antonio García Rodríguez Tornà a concórrer a les eleccions municipals de Barcelona el 1999 214 vots

Aplegà el Movimiento Autónomo Solidarista MAS de Barcelona, el Frente Sindicalista de la Juventud Madrid i València, el Grupo Tercera Posición Oviedo i independents de diversa procedència geogràfica Fou dirigit per Juan Antonio Llopart i Enrique Moreno, la seu central estava a Barcelona i tenia entre 25 i 50 integrants La seva ideologia continuà incidint en els temes del MAS, si bé amb una incipient atenció per la immigració Es dissolgué al juliol de 1989 i els seguidors ingressaren en diversos collectius, per acabar creant l’associació Sin Tregua por una Nueva Europa i Tercera Via…

És hereva de l’experiència política de la coalició Alternativa Democràtica Nacional, impulsada sobretot per JJEE en les eleccions europees de 1994 Les propostes de DN manifesten interès per adaptar temes de la ultradreta europea especialment del Front Nacional francès a la realitat espanyola Això és palès tant en la importància atribuïda a la “identitat nacional” com en la seva autodefinició com a partit “transversal”, que preconitza un pacte entre el Partido Popular i Izquierda Unida Parallelament, els seus seguidors no alludeixen ni al seu passat ultradretà ni als referents…

Es proposà aglutinar l’eventual suport ultradretà a la temptativa colpista fallida La seva existència no transcendí la convocatòria electoral, on aconseguí resultats electorals esquifits 2713 vots a Catalunya Els caps de llista a Barcelona i Tarragona províncies on es presentà fo-ren Bernardo Sánchez i Pedro Antonio Sáez

Pretenia atraure possibles militants d’ultradreta catalanista coincidint amb una temptativa de CEDADE d’aproximació al catalanisme El líder fou el pintor Josep-Anton Martí Teixidor Vitriol, provinent del nacionalisme radical exmilitant d’ERC Per contactar amb eventuals simpatitzants, CEDADE establí un acord amb el National Socialist Irish Workers Party irlandès, que facilità la seva adreça dublinesa per a rebre correspondència dels interessats en el PNSC Edità propaganda diversa i el 1980, exhaurides les seves possibilitats instrumentals, s’esllanguí gradualment A primers dels anys vuitanta…

El secretari general fou Juan Antonio Llopart i el president Torresano Tingué uns 50 adherits, la majoria a Barcelona i la resta a València, Madrid, La Corunya i Saragossa Propugnà un neofeixisme “nacional-revolucionari”, postulador d’un paneuropeisme ultradretà, i manifestà un gran mimetisme amb el col-lectiu francès Troisième Voie, liderat per Jean-Gilles Malliarakis Identificà l’independentisme i el nacionalisme català com l’“instrument polític de la burgesia i els banquers” Patí una crisi interna que es resolgué amb l’expulsió de Torresano A l’agost de 1992 es fusionà amb…

No presentà candidats a les eleccions per tal com refusava la democràcia i preconitzava l’acció directa com a mitjà per a la presa del poder Defensava un nacionalisme xenòfob i la monarquia absoluta, i afirmava que el catolicisme, entès com una institució jeràrquica i disciplinada, era essencial per a França Pius XI, el 1926, condemnà formalment el moviment i el 1928 el declarà herètic La condemnació fou retirada per Pius XII El seu portaveu fou el diari L’Action Française 1908-44 El suport que prestà al govern de Vichy 1940 provocà la seva posterior desaparició Els seguidors de…

Reivindica l’espanyolitat de Catalunya i afirma lluitar per una “España republicana, patriótica, obrera, católica, revolucionaria y sindicalista” Els seus objectius principals són combatre el nacionalisme català sobretot l’independentisme i promoure un “front antisistema” Des d’aquesta perspectiva, voldria constituir l’avantguarda d’una àm-plia mobilització d’extrema dreta espanyola a Catalunya Portaveu Esclat

La seva missió és la difusió de la cultura catalana a la capital de l’Estat espanyol Hi tenen lloc conferències, cursos i debats sobre la realitat, la història i la cultura catalanes, especialment en el vessant de les relacions amb la resta de l’Estat espanyol Inclou una llibreria dedicada especialment a temes catalans El 2016 canvià el nom original de Centre Cultural Blanquerna per l’actual L’idioma predominant de les activitats és el castellà Comparteix l’edifici amb la seu de la Delegació de la Generalitat a Madrid L’11 de setembre de 2013, en ocasió dels actes de celebració de la Diada…

Els anys de la Segona República, el partit Acció Nacionalista Valenciana  fou el primer a proposar la data com a dia de dol i reivindicació La proposta rebé una resposta favorable de nombrosos municipis del País Valencià A partir de la Transició espanyola,  Acció Cultural del País Valencià  reprengué aquesta reivindicació, i des del 1982 en promou la celebració amb diversos actes en nombroses ciutats valencianes Cal destacar-ne la de l’any 2007, amb motiu del tres-cents aniversari de la batalla L’any 2016 el govern valencià assumí, per primera vegada, el caràcter institucional del 25 d’abril…