Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
SegurCaixa Adeslas
Economia
Entitat asseguradora.
VidaCaixa Grup té el 49,2% del capital i Mutua Madrilenya, amb el 50% El restant 0,8% està en mans d’accionistes minoritaris Especialitzada en els rams d’assegurances diferents de les de vida, integra l’antiga asseguradora de salut Adeslas, que ""la Caixa'' comprà a Aigües de Barcelona Agbar, així com Aresa, propietat de Mutua Madrileña L’acord de constitució de la societat conjunta incloïa també la distribució d’assegurances per mitjà de la xarxa d’oficines CaixaBank , el banc propietat de "la Caixa'' que, al seu torn, controla VidaCaixa Grup El 2011, el volum de primes superà els 2000…
Unió de Cineastes Amateurs
Cinematografia
Associació recreativa i cultural constituïda a Barcelona el 1968 amb la finalitat de promoure l’amateurisme fílmic i agrupar-ne els practicants.
Sorgí a partir d’un grup que s’escindí de l’AFC i d’altres del CEC que s’hi afegiren El collectiu, que defensava un cinema més crític o compromès que el dels amateurs del moment, tingué una primera junta directiva formada pels cineastes amateurs Conrad Torras president, Tomàs Mallol i J J Reventós vicepresidents, Gabriel Pérez Rius president el 1970, Joan Altés, Jaume Alberich, Climent Jové vicepresident el 1971, Enric Sabaté, Josep López Fornas vicepresident el 1977, Rossend Conesa i J J Sánchez Umbría vicepresident el 1962, als quals aviat s’afegiren Josep del Castillo i Jesús Borràs Les…
Barroc
Música
Període de la història de la música culta de tradició europea que, convencionalment, comprèn l’època que va des del final del segle XVI fins aproximadament el 1730.
Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses…