Resultats de la cerca

Es vesteix amb casaca, calces i capa de ratlles vermelles i blanques Molière el feu protagonista d’una de les seves comèdies Les fourberies de Scapin

Presenta un caràcter típicament fanfarró, busca-raons i covard alhora, i es vesteix de negre, amb gorra, i duu una guitarra en lloc d’espasa El feu cèlebre l’actor Tiberio Fiorilli al segle XVII

Fundat el 1910, milità gran part de la seva història a primera regional i jugà algunes promocions d’ascens La temporada 1999-2000 baixà a segona i poc després acabà desapareixent Posteriorment es refundà i jugà diverses temporades a tercera divisió regional El 2010 ascendí a segona Vesteix samarreta blaugrana i pantalons blaus Juga al camp municipal d’esports de Térmens

Fundat el 1989, començà a competir en una lliga comercial de la comarca i en alguns torneigs de Barcelona S’inscrigué a la Federació Catalana de Futbol Sala el 1991 i des de la temporada 2007-08 milita a primera divisió territorial catalana Juga a la pista municipal i vesteix samarreta i mitges blanques i pantalons negres Des de la seva fundació organitza el torneig de les XV hores i el torneig de la Verema

Fou fundat el 1984, després que el RCD Espanyol decidís eliminar la secció de rugbi La primera junta la formaren Toni Rigat, Carles Tabernero, Josep Maria Vilajosana i Josep Cobo Vesteix els colors blanc-i-blau que recorden la vinculació al RCD Espanyol El primer triomf rellevant fou el títol de campió de Catalunya el 1988 Té una escola de rugbi des del 1986 i juga els seus partits al camp de la Foixarda, a Montjuïc

Fundat el 1921 amb el nom de Centre d’Esports de Roses, el primer president fou Primitiu Salamó i Dunjó El 1940 fou refundat per Pere Guitart i Sallés, que, sota el seu mandat, canvià la denominació del club per l’actual, i el 1978 es catalanitzà Els anys quaranta fou campió provincial d’afeccionats dos anys seguits A partir del 1961 passà a jugar al camp municipal Díaz Pacheco, i algunes temporades milità a la divisió preferent Des del 1985 juga a l’estadi municipal de Roses Té escola de futbol base i set equips en categories inferiors El 2010 el primer equip militava a primera territorial…

Fou fundat el 1945 per un grup liderat per Enric Padrosa i Simón, conegut amb el nom de Baster El 1968 es constituí com a agrupació esportiva i l’ajuntament els cedí uns terrenys coneguts amb el nom de camp de les Escoles Es federà el 1971, mentre que la secció de tennis de taula ho feu el 1984 Els anys vuitanta se centrà en l’escola de futbol base, que el 2010 tenia deu equips en categories inferiors El primer equip sempre ha jugat en categories regionals inferiors, tot i que la temporada 1997-98 aconseguí pujar a primera regional Al seu inici l’equip consistia en samarreta vermella i…

Inicià la pràctica del futbol els anys vint amb el nom de Club de Futbol Piera, liderat per Antoni Balart, i disputava partits amb poblacions veïnes Passada la Guerra Civil, l’any 1940, fou refundat per Rossend Bosch, Federico Esteve i el mateix Antoni Balart L’any següent fou inscrit a la Federació Catalana de Futbol El 1948 prengué la denominació actual, que fou catalanitzada la temporada 1992-93 Es creà un equip juvenil que competí a gran nivell i el 1975 ja tenia dos equips de futbol base El primer equip ha militat sempre en categories territorials El 2010 tenia deu equips de futbol de…

Fundat el 1931 com a entitat promotora del futbol, el ciclisme, l’atletisme i l’excursionisme, organitzà nombroses activitats culturals al Patronat de Cultura, on tenia la seu El 1914 jugava al pla de Can Puntí de Manlleu, terreny compartit amb el Collegi Escoles Cristianes El primer partit oficial fou amb l’Esperanto Amikeko el 1914 Tres anys després, aquests dos clubs manlleuencs es fusionaren i es convertiren en el Centre Esportiu Manlleu, que el 1931 faria un salt qualitatiu en fundar-se l’AEC Manlleu Tingué quatre camps de joc fins que el 1940 feu un intercanvi de terrenys amb Tallers…

És un jove rabadà que viu en una masia amb els seus amos La seva feina d’ajudant de pastor la comparteix amb en Rovelló, el seu company inseparable, amb qui viurà un cúmul de peripècies fantàstiques que els conduiran fins a l’adoració del nen Jesús a Betlem, a través d’un somni tingut a la vora de la llar de foc durant la nit de Nadal En Lluquet vesteix amb la roba genuïna dels pastors catalans del s XIX camisa blanca, samarra, pantalons vellutats negres per sota del genoll, faixa, espardenyes envetades, sarró, bastó i barretina El seu tarannà és alegre i vital, fruit de la seva joventut…