Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
batalla de Vitòria
Història
Militar
Combat que tingué lloc prop de Vitòria, el 21 de juny de 1813, a les acaballes de la guerra contra Napoleó.
Les tropes franceses, comandades per Josep Bonaparte i el mariscal Jourdan, es retiraven cap a França, però foren escomeses i batudes per un exèrcit integrat per tropes britàniques, espanyoles i portugueses a les ordres de Wellington Aquesta derrota dels francesos, que fou seguida per la de San Marcial, significà la fi de la guerra
escola de Salamanca
Història del dret
Nom donat al grup de juristes i teòlegs dels s. XVI-XVII vinculats a la Universitat de Salamanca i creadors d’un cos de doctrina sobre dret natural, dret internacional i teoria monetària.
En foren els principals integrants Francisco de Vitoria, Domingo de Soto, Melchor Cano, Bartolomé de Medina, Domingo Báñez i Juan de Santo Tomás A partir de l’explicació de Vitoria sobre la usura, els seus deixebles, sempre amb una perspectiva ètica i jurídica, desenvoluparen una anàlisi sobre l’origen i les funcions de la moneda i sobre els mecanismes de formació dels preus Arran dels descobriments i la colonització d’Amèrica desenvoluparen un cos de doctrina sobre el dret natural i el dels pobles que constitueix la base del dret internacional
Carta Col·lectiva de l’Episcopat Espanyol
Història
Document sobre la Guerra Civil Espanyola de caràcter historicodoctrinal, publicat el primer de juliol de 1937.
Fou redactat pel cardenal Isidre Gomà a instàncies del general Franco El signaren tots els prelats de l’Estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo Múgica, bisbe de Vitòria El document, molt divulgat internacionalment, ajudà decisivament el Movimiento Nacional en reconèixer a l’alçament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme
Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada
Psicologia
Sociologia
Institució creada el 1963 a Barcelona i a Madrid i dirigida per Rogel·li Duocastella
fins a la seva mort.
Continua la tasca iniciada pel Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada 1958 Entre els estudis efectuats cal destacar els de sociologia religiosa de les diòcesis de Vitòria 1962, Menorca 1968-69 i Barcelona 1972, de la Costa Brava 1969, de Granollers 1972, a més del llibre Análisis sociológico del catolicismo español 1967 Ha participat en estudis socioeconòmics, i n'ha editat sobre Sabadell 1962, Terrassa 1968 i Mataró 1968
Agrupació Ciclista Bombers
Ciclisme
Club ciclista amb seu a Barcelona.
Fou fundat l’any 1980 al si de l’Agrupació Popular Bombers per Francisco Sobrino, Pedro Matamala i Agustí Paniagua, entre d’altres L’any 1986 organitzaren els Campionats d’Espanya i del Món de Ciclisme de Bombers al Parc de Montjuïc Des del 1985 organitzen la Marxa de Bombers, prova cicloturista que cobreix el trajecte Vitòria-Barcelona en quatre dies Alguns dels seus membres van cobrir la marxa de gran fons internacional París-Brest-París 1983
Euskal Irrati Telebista
Organització de mitjans de comunicació fundada el 1982, adscrita a la conselleria de cultura del govern basc.
Fou integrada pel canal de televisió Euskal Telebista fundat el 1982 i per les emissores radiofòniques Euskadi Irratia fundada el 1982, Radio Euskadi 1982 i Radio Vitoria 1984 Cobreix tot el País Basc El 1986 començà a emetre Euskal Telebista 2 Posteriorment, foren creats dos canals més de caràcter internacional ETB Sat 2001, i Canal Vasco 2002, destinat sobretot als teleespectadors d’Amèrica Pel que fa a les emissores de ràdio, s’hi afegiren Euskadi Gaztea i Radio EiTB Irratia 2001
Daimler-Benz AG
Crèdits: Daimler
Economia
Empresa automobilística alemanya fundada a Stuttgart el 1926, de resultes de la fusió de dues empreses pioneres: la Daimler Motoren Gesellschaft (1890) i la Benz and Company (1885).
Coneguda per la seva producció dels automòbils de luxe “Mercedes”, desenvolupà també una àmplia activitat en la fabricació de vehicles industrials, maquinària agrícola i motors dièsel Fora d’Alemanya posseïa fàbriques en més de deu estats, la més important de les quals, al Brasil A l’Estat espanyol tenia el control de Mercedes-Benz España SA nova denominació de l’antiga Mevosa, que produeix furgonetes i motors dièsel a Barcelona Sant Andreu, Vitòria i Madrid El 1990 constava de quatre seccions vehicle utilitari Mercedes Benz AG, aeronàutic Deutsche Aerospace AG, electrònica AEG…
Festival Artfutura
Festival anual d’art i noves tecnologies, iniciat l’any 1990.
Cerca noves formes d’expressió artístiques relacionades amb la xarxa Reuneix artistes, cineastes i creadors digitals, a més de teòrics de rellevància mundial en relació amb la cultura d’internet Tingué la seu principal a Madrid i Sevilla i des del 2000 se celebra a Barcelona És organitzat simultàniament a set ciutats més Madrid, Granada, Pamplona, Sant Sebastià, Valladolid, Vigo i Vitòria, les quals coordinen diferents exposicions i videoconferències S'hi desenvolupen diversos esdeveniments Artfutura Show mostra dels millors treballs d’animació digital de l’últim any,…
Eines
Historiografia catalana
Revista de l’Institut d’Ensenyament Secundari Pare Eduard Vitoria apareguda a Alcoi l’any 1983.
A partir del número 17 1999, el subtítol de Revista interdisciplinar se substituí pel de Revista de cultura i ensenyament Del núm 1-2 1983 al 9-10 1986, presentà una periodicitat anual i una doble numeració Entre el núm 11-12 1990 i el 15-16 1995 aparegué irregularment, i des del núm 17 1999 reprengué la regularitat anual, però amb numeració única, i es canvià el format, la maquetació i l’organització dels continguts Fins al núm 15-16 1995 inclogué una secció d’Humanitats, amb articles d’història comarcal Als darrers números, els articles d’història s’han repartit entre seccions diferents en…
Solà-Morales
Família olotina formada l’any 1828 pel matrimoni de la pubilla de can Solà, de Batet de la Serra (Garrotxa), amb Jacint Morales i Bonofant.
L’antiguitat de la família esta documentada a la casa pairal d’El Solà de Batet des de l’any 1083 Berenguer de Solà Al segle XVII, els de Solà van ser ennoblits com Ciutadans Honrats de Barcelona Els membres d’aquesta família foren capdavanters del moviment carlí a Olot Josep de Solà i de Morales 1835 — 1905 formà part de la guàrdia personal d’Alfons-Carles de Borbó i fou vicepresident de la diputació carlina a Barcelona Els darrers representants han estat Joaquim de Solà-Morales i Mir Olot 1865 — Barcelona 1961, diputat de la Mancomunitat, l’actual representant de la casa, Josep Maria de…