Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Apollo
Astronàutica
Nom que, seguit d’un nombre, hom donà a cada un dels vols del programa espacial nord-americà Apollo.
Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L' Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L' Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L' Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del programa i, a més, constituí la…
Vostok
Astronàutica
Primera sèrie de vehicles espacials tripulats de l’URSS, amb els quals tingueren lloc els primers vols orbitals de l’home.
El Vostok 1 fou llançat a l’abril del 1961 i fou tripulat pel primer cosmonauta, Juri Aleksejevic Gagarin, que restà 108 minuts en òrbita Pocs mesos després, amb el Vostok 2 , la permanència orbital fou estesa a unes 25 hores Amb els Vostok 3 i 4 , llançats amb un dia de diferència, foren experimentades les operacions d’apropament espacial amb vista a futures trobades orbitals Missions anàlogues tingueren els Vostok 5 i 6 , dutes a terme pel juny del 1963, amb la particularitat que aquesta última fou tripulada per l’única dona que ha efectuat vols espacials, Valentina Tereškova…
programa Gemini
Astronàutica
Programa de desenvolupament espacial dels EUA constituït per dotze vols (deu de tripulats), que s’estengueren del 8 d’abril de 1964 fins al 15 de novembre de 1966.
Els objectius primordials d’aquests vols foren l’experimentació de la tolerància humana a la manca de gravetat apesantor, l’assaig de les tècniques de cita i d’acoblament de vehicles, la realització d’activitats a l’exterior del vehicle i l’assaig del retorn guiat
programa Apollo
Astronàutica
Programa astronàutic dels EUA constituït per 21 vols espacials i que tingué per finalitat d’aconseguir l’exploració de la Lluna abans de la fi de l’any 1970.
Fou iniciat el 1960 per decisió del president Kennedy Per tal de mirar de resoldre els problemes plantejats pel programa, hom dugué a terme prèviament els vols Mercury i Gemini , hom desenvolupà la sèrie de coets Saturn i, a més, fou augmentada la informació amb el llançament de les sondes espacials Ranger , Surveyor i Lunar Orbiter
programa Mercury
Astronàutica
Primer programa de vols espacials tripulats dels EUA, portat a terme sota la direcció de la NASA, que tingué per finalitat d’experimentar la capacitat humana d’adaptació temporal a la ingravitació i alhora d’iniciar-se en la tecnologia necessària per a missions tripulades posteriors de més abast.
En conjunt foren efectuats divuit llançaments, amb sis vols tripulats, dos dels quals foren suborbitals, i els altres quatre, orbitals La càpsula Mercury era d’una forma troncocònica, amb una part cilíndrica acoblada a la seva base menor la seva massa en òrbita era d’uns 1 350 kg, i feia 3,35 m d’alçada per 1,85 m i 0,50 m de diàmetre a les bases El programa començà el 1958 l’any següent foren fets els primers assaigs de coets llançadors i de càpsules de tipus habitacle, que culminaren amb el vol i la recuperació de la mona Sam El primer vol suborbital tripulat per un ésser humà…
Aerolíneas Argentinas
Aeronàutica
Companyia argentina d’aviació fundada el 1950 pel ministeri de Transports com a resultat de la fusió d’unes companyies aèries d’aquest país.
Els anys cinquanta tingué un gran creixement, fruit en part de la construcció de l’aeroport d’Ezeiza Buenos Aires, inaugurat el 1949, que permeté augmentar els vols intercontinentals El 1990 fou privatitzada i, convertida en societat anònima, la companyia Ibèria n'adquirí la majoria de les accions, que el 1994 passaren a la Sociedad Española de Participaciones Empresariales Al llarg dels anys noranta es fusionà amb la companyia Austral de vols interiors A conseqüència de la crisi econòmica argentina, els problemes interns d’Ibèria i la recessió mundial, el 2001 entrà…
Grup Habsburg
Esports aeris
Empresa de treball aeri situada a l’aeròdrom de la Volateria.
Creada l’any 1929, estava dirigida pels germans Franz Josef i Anton Habsburg Es dedicà a vols de passatgers, a la publicitat aèria i a l’ensenyament de pilotatge Obrí l’escola de pilots l’any 1930, però cancellà les classes poc temps després Collaborà amb l’Aero Club de Barcelona, també impulsat pels germans Habsburg, en els seus primers vols amb planador
Festa al Cel

Cartell de la Festa al Cel del 2012
NET EC
Esports aeris
Festival aeronàutic celebrat anualment a Barcelona des del 1992.
L’organitza l’Ajuntament de Barcelona dins el programa de les festes de la Mercè El seu impulsor fou Rafael Salvadó, president de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell d’Aeromodelisme, que l’any 1992 activà una exhibició de vol teledirigit El 1993 s’inclogueren vols amb avioneta Des dels seus inicis l’Aeroclub Barcelona-Sabadell s’encarrega de la coordinació, amb Pepe Rubira com a màxim responsable fins el 2008 Considerat com un dels espectacles aeronàutics més importants d’Europa, és conegut sobretot per les actuacions d’acrobàcia aèria Hi han participat des de campions del món d’…
Setmana de l’Aire
Esports aeris
Festival d’esports aeris d’Igualada.
La primera edició tingué lloc l’any 2000 en incloure’s en un mateix esdeveniment el Festival d’Aeronàutica Aerosport, creat el 1993, i l’European Balloon Festival, creat el 1997 S’hi realitzen exhibicions d’avionetes, vols d’helicòpters, ultralleugers i vols a vela, salts en paracaigudes, simulacions de vol i tot tipus d’activitats relacionades amb l’aviació, així com una trobada de globus aerostàtics en l’àmbit internacional El 2008 Aerosport deixà d’incloure’s en la Setmana de l’Aire, però les seves activitats lúdiques es continuen organitzant És patrocinada per l’…
National Aerospace Plane
Astronàutica
Projecte de la NASA per a la construcció d’un vehicle espacial reutilitzable.
La primera versió de proves fou el X-30 i l’han de seguir el X-33 i el X-34 Té per objectiu desenvolupar tecnologia aeroespacial que es pugui emprar per a construir naus amb capacitat d’enlairar-se com un avió i arribar fins a òrbites baixes, i desenvolupar tecnologia utilitzable en vols espacials prolongats El resultat són els vehicles de la sèrie X Entre els darrers models es troba l’X-38, un vehicle de reentrada d’emergència També hi ha l’X-43 o Hiper-X, un vehicle pensat per a dur a terme vols hipersònics, alimentat amb un tanc d’hidrogen líquid l’oxigen l’obté…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina