Resultats de la cerca

L’aglomeració ocupa gairebé 2000 km 2 i els districtes centrals tenen una població de poc menys de quatre milions d’habitants Declarada Zona Econòmica Especial  pel govern xinès el 1980, el seu creixement extraordinari, tant demogràfic gràcies a una forta immigració passà en només trenta anys d’uns 300000 habitants a més de 10 milions, com en la renda per habitant actualment la més alta de la Xina l’han convertida en un exemple per a l’establiment d’altres zones especials al país Un dels punts neuràlgics de la inversió estrangera a la Xina, la indústria inclou sectors molt diversos…

La capital és Canton Muntanyosa, però amb relleus d’escassa altitud, la part nord pertany a la conca hidrogràfica del Iang-Tsé la resta del territori, a la del riu Zhu o ‘de les Perles’ A la costa hi ha dues penínsules, la de Liezhou, separada de l’illa de Hainan per l’estret de Qiongzhou, i la de Kowloon, a l’extrem meridional de la qual hi ha Hong-Kong Produeix arròs, canya de sucre, tabac i fustes oloroses Té indústries mecàniques, de la seda, del cotó i del ciment, i mines de tungstè, manganès, carbó i ferro

Format a Guiping, al zizhiqu de Guangxi Shuang, per la confluència del Hongshui He i el Yu Jiang, que neixen al Yunnan oriental Flueix en direcció E, travessa Wuzhou i penetra a la plana de Guangdong, on es divideix en nombroses branques i forma un gran delta abans de desembocar a la mar de la Xina Meridional, entre HongKong i Macau Una d’aquestes branques rep l’aigua del Bei Jiang i dona origen al riu de Canton, mentre que la massa principal d’aigües desguassa al delta de Canton i, sobretot, a l’W de Macau Té un cabal de 8700 m 3 /s, i n'ateny 59000 durant la…

Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…

La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…

La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…