Resultats de la cerca
Es mostren 4500 resultats
Gaziantep
Divisió administrativa
Il d’Anatòlia Sud-Oriental, Turquia.
La capital és Gaziantep
Gaziantep
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Sud-oriental, Turquia.
És situada a la falda meridional del Taure 940 m, al nord de la frontera amb Síria i a l’oest del riu Eufrates És l’antiga Aintab Prop de la ciutat són explotats jaciments de fosfats
Gaserans
Església parroquial de Sant Llorenç de Gaserans
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Feliu de Buixalleu (Selva), a l’interfluvi de les rieres de Repiaix i d’Arbúcies, al sector S del terme.
L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 1086, era possessió del monestir de Breda
Gallissà
Can Gallissà
© CIC-Moià
Veïnat
Veïnat del municipi d’Amer (Selva), a l’esquerra del Ter, davant el Pasteral.
Està centrat pel mas de Can Gallissà
Gal·lípoli
Ciutat
Ciutat de la Turquia europea, a la península de Gal·lípoli, que domina l’entrada des de la mar de Màrmara a l’estret dels Dardanels.
El 1304 s’hi establí la Companyia Catalana, i quan Roger de Flor fou mort pels bizantins, aquests atacaren el campament català, que reeixí a resistir l’atac La Companyia hi restà fins el 1307 Muntaner, governador de la plaça, diu, a la Crònica , erròniament, set anys i la utilitzà com a base per als atacs als bizantins Pel juny del 1307 partiren cap a Tràcia
Franciac
Poble
Poble del municipi de Caldes de Malavella (Selva), situat al nord del terme, a la dreta de l’Onyar.
L’església parroquial és dedicada a sant Mateu Pertanyia a la baronia de Caldes
castell de Fornils
El castell de Fornils
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Castell
Antic castell, dit modernament del Roure o de Sant Pau, del municipi de Susqueda (Selva), dins la parròquia de Sant Martí Sacalm, sota la cinglera del Far.
Es formà del fraccionament de l’antic castell de Fàbregues, i donà nom a l’església de Santa Maria de Fornils, desapareguda, i a Sant Pau de Fornils o de la Coma, sense culte Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles És esmentat entre el 1180 i el 1395 el seu terme es fusionà amb el de Rupit, i deixà d’ésser esmentat des del segle XV
Damāvand
Volcà
Volcà de la serralada de l’Elburz, que constitueix el cim més alt de l’Iran (5604 m).