Resultats de la cerca
Es mostren 14979 resultats
pic de Pallars
Cim
Cim (1 677 m alt.) de la serra del Montsec de Rúbies, termenal dels municipis de Llimiana (Pallars Jussà) i de Vilanova de Meià (Noguera).
comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns…
Putorana
Massís
Massís de l’altiplà de la Sibèria Central, el més alt i el més fortament desmembrat, al curs superior del P’asina, al NW del kraj de Krasnojarsk, Rússia (altitud màxima, 1 702 m).
Puškin
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Leningrad, Rússia.
Indústries químiques, mecàniques i del paper Fundada per Pere el Gran, fou residència d’estiu dels tsars fins el 1917 S'hi destaquen un conjunt de palaus i pavellons, d’arquitectes italians el de Caterina de BRastrelli, 1752-57, el d’Alexandre de GQuarenghi, 1792-96 Té també l’església de Santa Sofia, imitació de la de Constantinoble El nom de Puškin li fou donat pel fet que l’escriptor homònim en freqüentà el liceu
Purredó
Masia
Masia del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Salvador de Toló.
Puimanyons
Despoblat
Despoblat (611 m alt.) del municipi de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), a la dreta del Flamisell, a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa.
La seva església Sant Jaume depenia de la parròquia de Toralla Al s XIX formà un municipi amb Serradell
Puigverd de Talarn
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al S del poble de Fígols de la Conca.
Formà un sol municipi amb Castissent al s XIX L’església Santa Anna depenia de la parròquia de Palau de Noguera Pertanyia a l’orde de Sant Joan comanda de Susterris
Puigmaçana
Caseria
Caseria del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), situat al N del terme.
Formà part de l’antic municipi de Mur
el Puig de Segur
Antic poble
Antic poble i església (Sant Miquel del Pui o del Puig) del municipi de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), a l’esquerra del Flamisell, aigua avall del congost d’Erinyà.
Puigcerver
Poble
Poble del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra de Peracalç.
L’església Sant Salvador correspon a la parròquia de Senterada Pertanyia al marquesat de Pallars
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina