Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Castillo de Locubín
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, accidentat per la serra d’Alta Coloma.
Agricultura de secà cereals, especialment Guixeres Hi ha l’església de Sant Pere Apòstol s XIV
Valdepeñas de Jaén
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, accidentat per la serra de Alta Coloma.
El sector primari sustenta l’economia del terme Hi destaca també l’elaboració d’oli i les manufactures de la fusta
Campillo de Arenas
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, accidentat per les serres de la Mágina, Alta Coloma i Lucena.
És drenat pel riu Grande Destaca la seva producció olivarera
Montejícar
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat a les serralades bètiques, al peu de la serra d’Alta Coloma.
L’economia es basa principalment en l’agricultura i la ramaderia
Frailes
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat al NE d’Alcalà la Real, als peus de la serra de Alta Coloma.
Noalejo
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat al peu de la serra de Alta Coloma, i drenat pel riu de Valdearazo.
L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia Les indústries són derivades
Ger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació És situat a la Solana, a la dreta del Segre S’estén pel vessant meridional de Puigpedrós 2914 m, quadrifini dels termes de Meranges, Ger, Guils de Cerdanya i Porta Alta Cerdanya, i pels del Pedró de la Tossa 2695 m i Puigfarinós 2594 m, al N i ja fora del terme Per ponent, el terme de Ger confronta amb Meranges per la vora oriental de l’estany de Malniu, situat just en aquest terme veí, pel pla de la Mànega, pel planell de l’Agulla i pel pla de Sobirà També a l’W, Ger confronta puntualment amb Bellver de Cerdanya, i al SW amb Isòvol mitjançant un traçat irregular que…
Sicília
Henry Burrows (CC BY-SA 2.0)
Illa
L’illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica, a Itàlia; la capital és Palerm.
La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…