Resultats de la cerca
Es mostren 3688 resultats
el Pallars Jussà
Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país.
La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…
comtat de Pallars Jussà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia la vall del Flamisell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp.
Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades, sembla, sota la…
pic de Pallars
Cim
Cim (1 677 m alt.) de la serra del Montsec de Rúbies, termenal dels municipis de Llimiana (Pallars Jussà) i de Vilanova de Meià (Noguera).
comtat de Pallars
Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns…
el Quart
Partida
Partida del municipi de Reus (Baix Camp), a l’E de la ciutat, dins l’antic terme del Territori de Tarragona.
Purredó
Masia
Masia del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Salvador de Toló.
Puno
La catedral de Puno, capital del departament homònim del Perú
© X. Pintanel
Puimanyons
Despoblat
Despoblat (611 m alt.) del municipi de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), a la dreta del Flamisell, a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa.
La seva església Sant Jaume depenia de la parròquia de Toralla Al s XIX formà un municipi amb Serradell
Puigverd de Talarn
Puigverd de Talarn
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al S del poble de Fígols de la Conca.
Formà un sol municipi amb Castissent al s XIX L’església Santa Anna depenia de la parròquia de Palau de Noguera Pertanyia a l’orde de Sant Joan comanda de Susterris
Puigmaçana
Caseria
Caseria del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), situat al N del terme.
Formà part de l’antic municipi de Mur