Resultats de la cerca
Es mostren 4814 resultats
Sant Jordi de Cercs
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà), al NW del cap del municipi.
L’edifici romànic, restaurat recentment, s’edificà al segle XII i canvià de titular al segle XVIII Prop seu s’edificà el nou barri obrer de les mines de Fígols, traslladat de Sant Salvador de la Vedella, que per això s’anomenà de Sant Jordi
Sant Jordi
Antiga fortificació
Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila de Piera (Anoia).
Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar
Sant Joan de Montdarn
Poble
Poble i antiga casa monàstica del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), al NW del terme, prop de la masia de Cor-de-roure
.
El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical 1017, i restà com a parròquia rural L’església, refeta als s XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps s IX-X Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn o deSant Martí de…
Sant Joan Degollaci
Ermita
Ermita del municipi de Casserres (Berguedà), d’estil romànic, vora el Llobregat, al SE de la vila, prop del nucli del Guixaró.
És d’origen romànic
Sant Joan de Cornudell
Església
Església romànica del municipi de Castellar de N’Hug (Berguedà), a llevant del poble, a la vall de l’Arija, al centre del veïnat de la Soleia.
Sant Joan d’Avellanet
Església
Església del municipi de Bagà (Berguedà), situada al peu dels cingles de la Torre, a la dreta del Bastareny, aigua amunt de la vila.
És esmentada com a parròquia al segle XIV, però al segle XVII ja era sufragània de Sant Esteve de Bagà
castell de Sant Joan
Castell
Antic castell del municipi de Lloret de Mar
(Selva), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals (68 m alt.), que tanca per ponent la platja de Fenals, al SW de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.
Fou bastit a mitjan s XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del s XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies
castell de Sant Joan
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Blanes
(Selva), conegut pel Forcadell
, les ruïnes del qual s’aixequen al puig de Sant Joan
(166 m alt.), al NE de la vila.
Resta una torre restaurada modernament i la capella de Sant Joan advocació que tingué l’església de l’antic castell Fou bastit als s X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes Passà a formar part del vescomtat de Cabrera
Sant Jaume Sesoliveres
© Antonio Mora
Poble
Poble (187 m alt.) del municipi de Piera (Anoia), al S del municipi, a l’esquerra de l’Anoia, al voltant de l’església, parroquial des del 1070.
Pertanyia al terme del castell de Piera ja el 1058
Sant Jaume de Queralt
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Església
Antiga parròquia del municipi de Bellprat (Anoia), als peus de l’antic castell de Queralt.
És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina