Resultats de la cerca
Es mostren 4798 resultats
Pavlodar
Ciutat
Capital de la província homònima, al Kazakhstan.
Situada a la plana del riu Irtyš, on té un port Fundada el 1720, és actualment un centre d’indústria transformadora tractors, alumini, drassanes, pneumàtics i reparació d’automòbils, formigó armat, etc Té tres centrals tèrmiques i és també un nucli d’indústria alimentària i lleugera
el Pasteral
![](/sites/default/files/media/FOTO/A049329.jpg)
Pont sobre el Ter al sector del Pasteral (Cellera de Ter, Selva)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral
el Part
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Mare_de_Deu_del_Part.jpg)
El Part
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu del Part) del municipi d’Osor (Selva), al costat de l’antic camí d’Osor al Coll, sota el coll de Maifré.
És esmentat des del 1687 i actualment no hi ha culte La casa dels ermitans és en ruïnes
barranc de Pamano
Riu
Riu de la vall d’Àssua, (Pallars Sobirà), que neix al terme de Sort, al vessant S del Montsent, i després de passar per Llessui, Saurí, Bernui, Sorre i Altron, prop d’aquest darrer s’uneix al Rialbo i forma el riu de Sant Antoni.
Palou
Veïnat
Veïnat de poblament disseminat del municipi d’Amer (Selva), al S de la vila, a la dreta de la riera d’Amer.
sa Palomera
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100890.jpg)
Roca de sa Palomera, a Blanes
© Fototeca.cat
Petit tómbol de la costa de Blanes (Selva), que separa la platja de s’Abanell i la badia i port de Blanes.
És considerat tradicionalment el límit meridional de la Costa Brava
el Pallars Sobirà
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC48585MapaPallarsSobira.png)
Comarca
Comarca de Catalunya, al N del país.
La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig 2846 m, prop…
comtat de Pallars Sobirà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia el que havia estat el nucli originari de l’antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa.
Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…
comtat de Pallars
![](/sites/default/files/media/FOTO/pallars_comtat.jpg)
Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina