Resultats de la cerca
Es mostren 5430 resultats
Peñalara
Cim
Pic culminant de la serra de Guadarrama, al NE del port de Navacerrada (2 469 m), entre Segòvia i Madrid.
Peña Labra
Cim
Pic de la serralada Cantàbrica, entre la comunitat de Cantàbria i la província de Palència (2.016 m).
Peña de Francia
Cim
Pic culminant de la Sierra de Francia, a la província de Salamanca, al Sistema Central de la península Ibèrica (1 723 m).
Sierra de la Peña
Serra
Serralada d’Aragó, a la província d’Osca, que corre d’W a E entre el riu Aragó (que la flanqueja també pel cantó N) i el Gállego.
A la Peña de Oroel té 1 769 m
Pelvoux
Massís
Massís dels Alps francesos, al Delfinat.
Els seus pics principals són Les Ecrins 4 102 m, La Meije 3 893 m i Mont Pelvoux 3 496 m Hi ha un parc nacional
baronia de Pedralba
Història
Jurisdicció senyorial donada el 1347 a Roderic Sanxis Sabata de Calataiud.
Al s XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes del Real, i finalment als ducs de Vilafermosa
Pečerska Lavra
Monestir
Monestir (‘Laura de les Coves’) fundat per sant Teodosi (~1050) prop de Kíev.
Sota el monestir, a gran profunditat, hi ha les coves que li han donat nom, en els corredors laberíntics de les quals reposen els cossos de nombrosos sants És centre important de pelegrinatge Fou un centre cultural i teològic molt important Al s XII, essent ja una laura famosa, escampà nombroses filials que esdevingueren centres espirituals dins el món eclesiàstic rus
Pays de Caux
Regió de Normandia, França, a la costa de la Mànega, entre les desembocadures del Sena i del Béthune.
D’agricultura fèrtil blat, lli i farratge i ramaderia important bovina, el seu centre és Dieppe
El Paular
Municipi
Monestir (Santa Maria del Paular) situat a la vall del Lozoya (municipi de Rascafría, Segòvia), fundat el 1390 per Joan I de Castella i incorporat tres anys després a l’orde cartoixà.
Amb les seves fundacions —Sevilla 1400, Miraflores 1442, Granada 1506—, contribuí especialment a la difusió de l’orde a Castella i a Andalusia Suprimit a la desamortització del 1835, i declarat monument nacional el 1876, fou donat als monjos de Valvanera Logronyo el 1954, i el 1957 esdevingué priorat benedictí independent des d’aleshores ha tingut una relació intensa amb Montserrat
Patmos
Illa
Petita illa grega del Dodecanès, a l’Egea, davant la costa de Cària, al S de Samos, on fou desterrat l’autor de l’Apocalipsi
.
Cristòdul, després de rebre una butlla d’Alexis Comnè, hi fundà el monestir de Sant Joan 1088, centre important de pelegrinatge, que posseí una rica biblioteca —el Vaticà en conserva una llista de manuscrits del s XIII—, dispersada actualment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina