Resultats de la cerca
Es mostren 5440 resultats
Saboredo
Circ lacustre, d’origen glacial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre el municipi de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot i d’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
És encerclat per una línia de crestes formada, a ponent, pel pic de Rigoder, el coll de Sanrosa, el tuc de Sanrosa, la collada de Ratera de Colomers i el pic de Ratera límit amb el cim de Colomers, al S, pel port de Ratera d’Espot i la serra i tuc o gran tuc de Saboredo 2 814 m alt límit amb la vall d’Espot i, a llevant, pels pics de Gerber i les agulles de Saboredo 2 664 m alt límit amb la vall de Gerber Dels estanys de Saboredo destaquen l' estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i l' estany Gelat de Saboredo els estanys occidentals de Saboredo són coneguts també com a…
coma Sabollera
Capçalera de la Ribalera, a l’extrem oriental del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al vessant meridional de la línia de crestes que separa la vall Ferrera, des del pic de Covil (2 588 m) al de Salòria (2 789 m), entre els quals s’obre el portarró de Sabollera
(2 437 metres d’altitud).
Rubió
Vista del poble de Rubió
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.687m alt), del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), a la dreta del torrent de les comes de Rubió (que davallen del coll de la Culla).
És el nucli més alt d’habitació permanent dels Països Catalans L’església parroquial Sant Salvador depèn de la de les Llacunes Formava part del vescomtat de Vilamur Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
estany de Rosari
Estany
Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu d’Àrreu, a 2.320 m alt., dins el municipi de l’Alt d’Àneu (Pallars Sobirà), però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d’Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret.
Al vessant pallarès hi ha l' estany de Rosari d’Àrreu o estany superior d'Àrreu, a 2 180 m alt
Roní
Vista del poble de Roní
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat a 1 101 m alt., en un coster que domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu.
De la seva església parroquial Sant Cristòfor depèn la de Beraní Als clots de Roní, s’han iniciat les obres de l’estació d’esports d’hivern de Portainé
riu de Romedo
Riu
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, dins el terme de Lladorre (Pallars Sobirà), emissari dels estanys de Romedo, circ lacustre d’origen glacial format al vessant meridional del pic de Colatx, format per l’estany de Romedo de Baix (2.020 m alt., aprofitat per a alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan), l’estany de Romedo de Dalt (2.120 m) i els de Senó (2.204 m) i Colatx (2.140 m) i els de Guiló
.
Romanius
Caseria
Caseria del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), mig quilòmetre a llevant del cap de municipi, aigua amunt del torrent de Fígols.
Romadriu
Romadriu (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), a la dreta del Romadriu (o riu Madriu o de Santa Magdalena), que drena la Ribalera, al límit amb el terme de Castellbò (Alt Urgell), al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, que depenia de la de Montenartró.
El lloc és esmentat ja el 839
pica Roja
Pica Roja
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.881 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Alins) del País de Foix, entre el port Vell i el de Boet.
la Roia de Mollàs
Cim
Cim (2 658 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Lladorre, a la vall de Cardós) de la regió occitana de Coserans, als vessants meridionals del qual hi ha els estanys de la Gallina, a la capçalera del riu de Tavascan.