Resultats de la cerca
Es mostren 4770 resultats
el Pallars Sobirà
Comarca
Comarca de Catalunya, al N del país.
La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig 2846 m, prop…
comtat de Pallars Sobirà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia el que havia estat el nucli originari de l’antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa.
Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…
pic de Pallars
Cim
Cim (1 677 m alt.) de la serra del Montsec de Rúbies, termenal dels municipis de Llimiana (Pallars Jussà) i de Vilanova de Meià (Noguera).
comtat de Pallars
Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns…
Pujol
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), fins el 1969 de Peramea.
És situat a l’extrem meridional del pla de Corts, damunt l’entrada del pas de Collegats De la seva església parroquial Sant Andreu depenien les de Coscastell i Canals
Pujalt
Pujalt
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 162 m alt.) del municipi de Sort (Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Enviny.
És situat a la riba dreta del barranc de la Pietat, uns 2 km a l’oest de Sort
Puigllorenç
Castell
Antic castell de la vall d’Àneu, proper a Unarre, dins l’antic terme de la Gingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
el Puig de Rialb
Poble
Poble del municipi de la Baronia de Rialb, (Noguera), situat a 631 m alt., al vessant oriental de la vall de Rialb.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu
el Puig de Meià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Puig de Meià) del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), aturonat a 917 m alt., en un contrafort meridional del Montsec, que domina, per la dreta, el riu Boix, a la sortida del pas d’Escales.
És un edifici romànic, amb un petit campanar d’espadanya Antiga capella del castell de Meià, era dedicada antigament a sant Cristòfol Fou consagrada pel bisbe Eribald d’Urgell 1033-42
Puiforniu
Llogaret
Llogaret del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), a l’W del poble, a l’esquerra del riu del Cantó.
La seva església Santa Cecília depèn de la parròquia de Malmercat