Resultats de la cerca
Es mostren 5137 resultats
Santa Maria de Meià
Santa Maria de Meià
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), a la conca de Meià, situat als vessants S del Montsec de Rúbies, a l’E del coll d’Orenga.
L’església parroquial de Santa Maria és la de l’antic priorat de Santa Maria de Meià El lloc fou de la jurisdicció del priorat i formà municipi independent fins el decenni 1920-30 El seu terme comprenia el poble de Peralba És una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Santa Maria del Pla
Església
Antiga església del municipi d’Àger (Noguera), esmentada el 1048, al camí d’Agulló a la Noguera Ribagorçana i al castell de Bellmunt.
tuc de Saburó
Cim
Cim (2 906 m alt.) de la línia de crestes que separa la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), al N de la collada de Saburó; al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó
.
Saboredo
Circ lacustre, d’origen glacial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre el municipi de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot i d’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
És encerclat per una línia de crestes formada, a ponent, pel pic de Rigoder, el coll de Sanrosa, el tuc de Sanrosa, la collada de Ratera de Colomers i el pic de Ratera límit amb el cim de Colomers, al S, pel port de Ratera d’Espot i la serra i tuc o gran tuc de Saboredo 2 814 m alt límit amb la vall d’Espot i, a llevant, pels pics de Gerber i les agulles de Saboredo 2 664 m alt límit amb la vall de Gerber Dels estanys de Saboredo destaquen l' estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i l' estany Gelat de Saboredo els estanys occidentals de Saboredo són coneguts també com a…
coma Sabollera
Capçalera de la Ribalera, a l’extrem oriental del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al vessant meridional de la línia de crestes que separa la vall Ferrera, des del pic de Covil (2 588 m) al de Salòria (2 789 m), entre els quals s’obre el portarró de Sabollera
(2 437 metres d’altitud).
Rufea
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a la dreta del Segre, al S de la ciutat.
És dividida entre Rufea Sobirana on es troba el santuari de Butsènit i Rufea Jussana a les terrasses més baixes Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó a l’indret de l’actual torre d’en Roig, un nucli amb carta de poblament del 1199, que passà el 1208 al monestir de Poblet Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors
Rubió d’Agramunt
Castell de Rubió
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic municipi del municipi de Foradada (Noguera), entre la serra del Munt i el terme d’Alòs de Balaguer, a l’esquerra del Segre.
És format per tres nuclis Rubió de Dalt i Rubió del Mig , damunt un contrafort oriental de la serra de Boada, i Rubió de Sòls , 2 km al N, vora el Segre L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El castell de Rubió , que domina Rubió de Dalt, és esmentat el 1018
Rubió
Vista del poble de Rubió
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.687m alt), del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), a la dreta del torrent de les comes de Rubió (que davallen del coll de la Culla).
És el nucli més alt d’habitació permanent dels Països Catalans L’església parroquial Sant Salvador depèn de la de les Llacunes Formava part del vescomtat de Vilamur Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Rúbies
L’església de Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
© Isidre Blanc
Enclavament
Enclavament del municipi de Camarasa (Noguera), separat del sector principal pel de Vilanova de Meià.
L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies