Resultats de la cerca
Es mostren 5149 resultats
Sant Cristòfol de Manresa
Monestir
Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de Manresa (Bages), a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836.
Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic 1461 El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat El 1836 sobre el seu emplaçament es féu…
Sant Cristòfol de la Vall
Entrada del poble de Sant Cristòfor de la Vall
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís, situat a la vall de Llimiana.
L’església de Sant Jaume depèn de la parròquia de Llimiana Al segle XIX formà un municipi amb Sant Martí de Barcedana
Sant Cristòfol de Figuera
Església
Església romànica del municipi de Sant Mateu de Bages, vora la masia de Figuera, a l’oest del poble, damunt la serra de Castelltallat, a la capçalera de la vall del Puig.
Sant Cristòfol de Castellbell
Caseria
Caseria del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), en una petita serra, a la dreta de la riera de Marganell, al peu del vessant nord-occidental de Montserrat.
L’església, actual tinència parroquial de Sant Vicenç de Castellbell, data del s XI Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jaume, construcció romànica, del s XII
Sant Cristau d’Oveix
Església
Església romànica del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, a llevant del poble d’Oveix.
Sant Corneli
Santuari
Santuari del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del d’Aramunt, al cim de la serra de Sant Corneli (1 354 m alt.), continuació vers l’W de la serra de Carreu, que separa les conques de Dalt (Aramunt i Hortoneda de la Conca) i de Baix (Orcau).
Sant Climent de Torogó
Església de Sant Climent de Torogó
© CIC-Moià
Priorat
Antic priorat benedictí, filial del monestir d’Alaó, situat al llogaret de Torogó, al municipi de Tremp (Pallars Jussà).
És un temple d’origen romànic, modificat, amb una nau i absis sobrealçat i campanar de paret posterior Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la villa rural de Torogó del castell d’Orrit El 974 ja es feren donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent continuà com a simple propietat d’Alaó
Sant Bartomeu Sesgorgues
Poble
Poble i antiga parròquia rural del municipi de Tavertet (Osona), a l’extrem oriental del terme.
La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l’Esquirol Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l’església Existia ja el 1072 Originàriament era del terme del Cabrerès més tard formà una quadra civil i s’uní al terme de Tavertet 1840 Vers el 1450 s’uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687 El 1855 recobrà la independència parroquial tenia aleshores 200 h Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l’església L’església és en part romànica s XII, però fou ampliada i…
Sant Bartomeu de Covildases
Petita parròquia rural de Sant Bartomeu de Covildases
© Fototeca.cat
Església
Antiga església sufragània de la parròquia i municipi de Vidrà (Osona), situada a llevant del terme, al vessant meridional de puig de Cubell (1.482 m alt.), damunt la riera de Sant Bartomeu
, afluent per l’esquerra del riu Ges.
Rebé el nom de la villa rural vidranesa de Covildases 960 S'erigí al pas del s XI al XII Funcionava com a sufragània el 1123 El terratrèmol del 1425 destruí la volta i l’edificació, que fou reparada definitivament el 1548 No té culte des del 1936 l’edificació romànica és en curs de restauració
roca de Sant Aventí
Cim
Cim (1 482 m alt.) de la serra de Peracalç, termenal dels municipis de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), vila que domina, i de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).