Resultats de la cerca

Rebé el nom de la villa rural vidranesa de Covildases 960 S'erigí al pas del s XI al XII Funcionava com a sufragània el 1123 El terratrèmol del 1425 destruí la volta i l’edificació, que fou reparada definitivament el 1548 No té culte des del 1936 l’edificació romànica és en curs de restauració

Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291 l’hospital, amb elements gòtics s XV i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles

Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella

Consta des del 1101 Dels s XVI al XVIII tenia uns 12 masos el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones La seva església, amb culte, és romànica del s XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624 Ara té només 5 masos habitats 14 h 1981 A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel

Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al XIX Resten importants ruïnes a l’extrem de la moderna urbanització del Puigsagordi Sota seu, hom ha construït una petita resclosa

Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló la vall de Saderra consta des del 930 i l’església des del 949 El castell de Saderra , d’història breu, es fusionà el s XIV amb el terme de Besora en l’aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra , veïna de l’església, en el civil Formà ajuntament propi als s XVIII i XIX el 1840 es fusionà amb Orís Un dels seus masos més importants és l'Espona de Saderra

Construcció de maquinària Indústria de la fusta, l’adoberia i tèxtil Port fluvial Central hidroelèctrica Institut d’aviació Des del 1946 rebé successivament els noms de Serbakov fins al 1957, Rybinsk 1957-84 i de nou des del 1991 i Andropov 1984- 91

El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra

Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia

La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…