Resultats de la cerca
Es mostren 1717 resultats
castell de Fàbregues
Castell
Antic castell d’Osona, al límit del Collsacabra, situat possiblement prop de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues
; esmentat ja el 968, centrava un extens terme, fraccionat al segle XI en els de Rupit i de Fornils, i comprenia els actuals municipis de Rupit i Pruit i Susqueda.
l’Esquerda
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Esquerda_Masies_Roda.jpg)
Vista general de l’Esquerda
© Osona Turisme
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat en una península formada per un dels meandres del Ter al seu pas per Roda de Ter (Osona).
Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…
l’Espona de Saderra
Masia
Masia del municipi d’Orís (Osona), sitada en un meandre de la riba esquerra del Ter.
L’actual edifici és un notable casal del s XVIII el lloc és esmentat ja el 997 Al s XV una pubilla del casal de Saderra aportà el patrimoni als Espona La família es cognomenà, a partir de mitjan s XVIII, Esteve i aviat Barnola, nom de l’actual propietari
Espinzella
Història
Casa forta situada dins el terme de Viladrau (Osona), a la vall del riu de Mules, entre aquesta vila i Taradell.
Era una vila rural ja el 966 Hi residiren els Taradell i els Vilademany des de mitjan s XII, i des del s XVI fou una masia important l’edifici és gòtic s XIV-XV, amb unes dependències neoromàniques del començament del XIX Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel, esmentada ja el 1181 té un soterrani, també amb absis, de la mateixa dimensió de la capella
Espinelves
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099793.jpg)
Espinelves
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació El municipi d’Espinelves, tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit administrativament a la província de Girona Limita al NE amb el municipi de Vilanova de Sau, a l’E amb Sant Hilari Sacalm i al SE amb Arbúcies, ambdós pertanyents a la comarca de la Selva, al SW limita amb Viladrau i al NW amb Sant Sadurní d’Osormort El terme, dins la subcomarca de les Guilleries, és força accidentat, amb un nombre important de turons, que assoleixen les màximes altituds al sector oriental del municipi Fent límit amb Viladrau hi ha la baga d’en Caseta 826, el turó de…
Espaulella
Masia
Antiga masia del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), a l’antic terme de Curull i la Vola, situada al vessant esquerre de la vall de Salgueda (dita també vall d’Espaulella).
Depèn de la parròquia de Vidrà és esmentada ja al s XII
Esparreguera
Història
Antic casal situat en un enclavament del municipi de Seva (Osona), a l’est de la vila de Centelles; depèn de la parròquia d’Aiguafreda.
Hi ha les restes d’un gran edifici quadrat, d’època romànica Fou del llinatge Espareguera testimoniat el 1189, que es fusionà vers el 1260 amb el de Vilanova, procedent de Terrassola Seva El 1290 passaren a ésser senyors de Savassona
la Barra de Ferro
Engorjat de la riera de les Gorgues, al terme de Santa Maria de Corcó (Osona), entre dues cingleres d’un centenar de metres.
Damunt la paret meridional hi ha l’església de Sant Bartomeu Sesgorgues A la paret septentrional es precipita l’aigua de la riera de la Bertrana des d’una altura de 80 m
hostal de Bajalou
Hostal
Antic hostal de la carretera de Vic a Ripoll, dins el terme municipal d’Orís (Osona), a tocar del Ter, davant l’Espona de Saderra.
Al costat seu desemboca al Ter la riera de Bajalou , que neix a les serres de Sant Salvador de Bellver
el Bac de Roda
Masia
Masia del terme municipal de les Masies de Roda (Osona), situada a 2 km de Manlleu i a un de Roda de Ter, coneguda per haver donat nom a Francesc Macià i Ambert.