Resultats de la cerca
Es mostren 4249 resultats
Sant Medir
Sant Medir
© Fototeca.cat
Santuari
Antiga parròquia i actual santuari del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat a l’antiga vall de Gausac, o vall de Sant Medir, afluent de capçalera de la riera de Sant Cugat, al S del municipi, als vessants de la serra de Collserola.
Existia ja el 1046 i els monjos de Sant Cugat la dotaren el 1084 Era una de les cinc parròquies del terme del monestir de Sant Cugat, refosa al segle XV amb la de Sant Pere d’Octavià Els documents antics l’anomenen Sant Emeteri , catalanitzat en Medir Els monjos en tingueren cura fins el 1446 i fou restaurat en altres ocasions La llegenda creada sobre sant Medir feu popularitzar el seu culte, que es manté viu amb l’aplec del 3 de març, iniciat pel poble de Sant Cugat, on hi havia des del 1804 una germandat de Sant Medir, i mantingut modernament per les típiques colles de Gràcia amb les de…
Sant Joan Sesrovires
Capçalera de l’església de Sant Joan Sesrovires
© Fototeca.cat
Església
Antiga església sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats, des del 1930 nova església parroquial de la demarcació, situada a la Torre-ramona (o Subirats de Baix), dins el municipi de Subirats (Alt Penedès).
el Carrer de Baix
Barri
Barri del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), al S del nucli de Plegamans, format al segle XVIII vora el camí ral de Barcelona.
les Guixeres de Vilobí
Caseria
Caseria del municipi de Vilobí del Penedès (Alt Penedès), dividit en dos nuclis, les Guixeres de Baix i les Guixeres de Dalt, situats al S del poble.
el Carrer de Dalt
Barri
Barri del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), al N del nucli de Plegamans, format al segle XVIII vora el camí ral de Barcelona.
Yucatán
Casa del Juego de Pelota, a l’antiga ciutat maia d’Uxmal, a la península del Yucatán
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, al N de la península de Yucatán.
La capital és Mérida Els seus límits són al N el golf de Mèxic, a l’E l’estat de Quintana Roo, al s l’estat de Campeche i a l’W aquest i el golf de Mèxic El terreny forma part de la gran plana calcària de la península que es va aixecant cap al S, i forma, als seus límits meridionals, una serra anomenada Sierra Baja inferior als 250 m El sòl és poc fèrtil, dedicat gairebé exclusivament a la monocultura de l’ henequén , planta de la qual deriva una indústria artesana de fabricació de cordes, estores i teixits Hom conrea també canya de sucre, blat de moro, tabac i vainilla Hi ha explotació…