Resultats de la cerca
Es mostren 3824 resultats
Ágreda
L’església de sant Miquel, a Ágreda
Patronato de Turismo de Soria
Municipi
Municipi de la província de Sòria, Castella i Lleó, situada al peu del Moncayo, vora el límit amb Aragó, i drenat pel riu Queiles.
Església gòtica de sant Miquel, on es troba el retaule pintat pel mestre d’Ágreda Hi foren signats els tractats d' Ágreda
vall d’Aezkoa
Vall de l’alt Pirineu navarrès, País Basc, en el curs superior del riu Irati.
Pertany a la vall el bosc d' Irati , fageda en part explotada comunalment Les pastures nodreixen bestiar boví La població parla una varietat del dialecte baixnavarrès del basc
Adra
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, estès entre Las Alpujarras i la Costa del Sol.
Als contraforts de la Sierra de Gádor, és un centre agrícola canya de sucre, bleda-rave, cereals, vinya i fruiters i mercat comarcal, amb una indústria que depèn de l’agricultura conserves, central sucrera, farines Pel seu port de pesca i cabotatge exporta plom de les mines de Berja
Adeje
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de les Canàries, a l’illa de Tenerife.
Agricultura de secà cereals, vinya, tomàquets, plàtans
Adaja
Riu
Riu de la península Ibèrica, a la conca del Duero (192 km).
Neix a la Sierra de Ávila, flueix pels terrenys miocènics de la depressió de Castella la Vella, i desemboca a l’Eresma, aigua avall d’Arévalo
Adahuesca
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, al Somontano de Barbastre.
Antiga collegiata, després fou parròquia del bisbat de Lleida, agregada al bisbat d’Osca el 1956
Abdera
As púnic, moneda pre-romana (transiciódel s. II al s. I aC)
© Fototeca.cat
Història
Colònia fenícia de la costa oriental andalusa, posteriorment ciutat romana.
Tingué seca pròpia que encunyava en alfabet fenici Després de moltes vacillacions, avui sembla segur que correspon a les ruïnes no excavades del Cerro de Montecristo, prop d’Adra Almeria
Abarán
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, 40 km al NW de la capital, vora el riu Segura.
Conreus de regadiu fruiters i de secà cereals
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…
Sant Sebastià
Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital de Guipúscoa.
La geografia És emplaçada al centre d’una àmplia badia migpartida pel tómbol del mont Urgull , del qual ocupa l’istme, construït per materials aportats pel riu Urumea, que desguassa a la semibadia del NE, dominada pel mont Ulia El port de pescadors inicial s’estengué per la semibadia del SW La Concha, protegida de les galernes pel mont Urgull i l’illa de Santa Clara La situació vora la vall del riu Oria, ruta de penetració de l’Estat francès a Castella i del golf de Biscaia a Pamplona, la convertí en port de Navarra i empori comercial Incendiada l’any 1813, més tard s’industrialitzà El 1864…