Resultats de la cerca
Es mostren 4399 resultats
la Gafa
Colònia industrial
Antiga farga que es nodria, encara a la fi del segle XVIII, del mineral de ferro i del bosc de la serra de Port del Comte, esdevinguda després fàbrica i colònia tèxtil, del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), a l’aiguabarreig del Cardener i del Mosoll (890 m alt.), prop de la Pedra.
Actualment hi ha la central elèctrica de la Gafa
Vall-llobrega
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099393.jpg)
Església de Sant Mateu de Vall-llobrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat als contraforts més orientals del massís de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega, afluent a la d’Aubi, a la qual desemboca prop del Figuerar (Palamós).
Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…
Madrona
![](/sites/default/files/media/FOTO/A005491.jpg)
Aspecte de les restes de Sant Pere de Madrona, a Pinell de Solsonès
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès, a l’esquerra del riu de Madrona, que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell (dins el terme de Castellar de la Ribera) i aflueix al Segre dins el terme de Bassella (Alt Urgell).
El sector centrat per l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades El nucli central té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada L’antiga església parroquial Sant Pere era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures…
Bellcaire d’Empordà
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Bellcaire_Emporda.jpg)
Vista del nucli històric de Bellcaire d’Empordà
© Cases Singulars
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al sector més estret de la plana empordanesa, entre el massís del Montgrí i la serra de Valldavià.
Situació i presentació Limita amb l’Escala Alt Empordà al N, amb Torroella de Montgrí a l’E, amb Ullà al S, amb la Tallada d’Empordà a l’W i amb Albons al NW Travessa el municipi el rec del Molí, ara aprofitat per a regar, que abans alimentava diversos molins, entre els quals el molí de Bellcaire, que encara es conserva, com també la seva masia el terme és drenat, així mateix, per altres petites séquies que se’n deriven, tributàries del Ter Aquest riu sembla que antigament tenia dos braços, un dels quals desembocava a Empúries, després de travessar el terme de Bellcaire Va ser desviat a la…
Sant Joan de Bellcaire
![](/sites/default/files/media/FOTO/santjoanbellcaire.jpg)
Exterior de l’església de Sant Joan de Bellcaire
© JoMV
Església
Església del municipi de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà).
És situada en un extrem del poble, al vessant oriental del puig Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcció d’una de nova als anys cinquanta del segle XX Sant Joan in Bedenga apareix en una butlla del papa Silvestre II, del 1002, que confirma la seva possessió a la seu de Girona L’església presenta dues etapes constructives, la més antiga de les quals correspondria a una església preromànica de planta basilical amb tres naus i transsepte Al segle XI va ser reformada amb la construcció d’una nova capçalera, en…
Santa Maria de Bell-lloc
Santuari
Santuari del municipi de Palamós (Baix Empordà), als peus de Montagut, sota el castell de Vila-romà.
Existia ja al segle XIII i segons LG Constans hi hagué un monestir desaparegut al segle XVI L’edifici fou bastit el 1758 i afegit a una masia de la mateixa època L’antiga imatge fou destruïda el 1936 Eren populars els aplecs que s’hi celebraven El santuari resta molt vinculat al record de la figura de Josep Oriol, que en fou beneficiat 1675
l’Estartit
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100749.jpg)
Platja de l’Estartit, a Torroella de Montgrí
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situat a l’esquerra de l’embocadura del Ter, a l’oest del Montgrí, entre la muntanya Gran, el puig de Roca Maura i la mar, davant les illes Medes.
Originàriament era un petit nucli de pescadors arran de mar, entorn dels carrers de les Illes i de Santa Anna, que apareix ja com a nucli habitat el 1757 Al segle XVIII serví de port per a embarcar-hi els productes de la terra de la comarca i portar-los a Barcelona Parròquia des del 1928, la seva església Santa Anna havia estat construïda al començament del segle XX Des del 1950 és un dels primers centres turístics de la Costa Brava Durant la temporada d’estiueig, la població flotant supera les 15000 persones La dedicació a la pesca ha disminuït en benefici de la dedicació als serveis…
el Capolatell
Vista parcial de la serra de Busa on es pot veure l’esperó rocallós anomenat Capolatell, dins el terme de Navés (Solsonés)
© C.I.C -Moià
Cinglera
Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt.) a l’extrem NE de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al pla de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.
Hi té l’entrada l’ avenc de Capolatell , de 115 m de profunditat
el Solsonès
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC63529MapaSolsones.png)
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 432
- 433
- 434
- 435
- 436
- 437
- 438
- 439
- 440