Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
Ruapehu
Volcà
El més alt dels tres volcans de Nova Zelanda, de cràter actiu i sempre cobert de neu (2 797 m).
Forma part del Parc Nacional de Tongariro
golf de Roses

Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…
golf de Bugia
Golf marí
Golf semicircular d’Algèria, al Magrib, entre els caps Carbon i Cavallo.
La ciutat de Bugia és a la punta occidental del golf
mar Egea
El por tde Escíatos a la mar Egea
© Fototeca.cat
Mar
Mar de la Mediterrània oriental, entre les costes de Grècia i de Turquia, limitada al sud per l’illa de Creta.
Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges
Clutha
Riu
Riu de Nova Zelanda, a l’Illa del Sud, de règim pluvial (350 km).
Neix als contraforts dels Alps Neozelandesos Flueix en direcció nord-sud fins a Cromwell, on pren la direcció sud-est, i després d’Alexandra reprèn la direcció general nord-sud A Roxburgh rep el riu Teviot, i aigües avall rep el Pomahaka Desguassa al Pacífic prop de Kaitangata
Christchurch

Vista de la ciutat de Christchurch, Nova Zelanda
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’àrea estadística de Canterbury, a Nova Zelanda, o Illa del Sud.
Situada a la plana de Canterbury, vora la Pegasus Bay, a la part septentrional de l’istme que uneix la península de Banks amb la resta de l’illa Bé que la seva activitat principal es desenvolupa en el sector terciari, l’activitat industrial indústria del calçat, tèxtil, alimentària, mecànica, de la construcció hi va adquirint importància Centre d’ensenyament superior University of Canterbury, fundada el 1873 Port transoceànic i aeroport internacional a Lyttelton Harbour Des del 1956 és el punt de partida de l’"operation Deep Freeze”, que proveeix les bases nord-americanes a l’Antàrtida La…
Dunedin

Església de Dunedin, primera església d’Otago
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Capital de l’àrea estadística d’Otago, a l’Illa del Sud, Nova Zelanda.
Nucli industrial indústria tèxtil, metallúrgica i port exportador Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat d’Otago, fundada el 1869
Auckland
La ciutat d’Auckland, a Nova Zelanda
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la província de Central Auckland, Nova Zelanda.
Situada en un estret istme entre el golf de Hauraki, al nord-est, i el Manukau Harbour, al sud-est el clima és humit i fred És un centre industrial, comercial i d’ensenyament Universitat d’Auckland 6 790 estudiants 1968 Fundada el 1840 pel governador William Hobson, Auckland esdevingué la seu del govern de Nova Zelanda fins que fou substituïda per Wellington l’any 1865
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina