Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
Sant Nicolau de l’Hospitalet
Monestir
Monestir premonstratenc situat prop de Fondarella (Pla d’Urgell), a la partida de l’Hospitalet.
El 1220 Guillem d’Anglesola fundà un hospital en honor de sant Nicolau, prop del camí ral d’Aragó El 1224 aquest hospital fou lliurat pels seus fundadors al monestir de canonges premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes aquest hi establí una comunitat de canonges que arribà a 9 religiosos el 1231 i era regida per un abat El 1250 era regida per un prior, i conservà aquesta categoria fins el 1505 Durant el s XIII tenia 8 religiosos, que disminuïren a dos o tres a partir del 1350 El 1510 es mantenia el seu caràcter d’hospital, però era regit només per un sacerdot secular, en provisió de…
Safareig
Antic terme rural del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell), al NE del terme, vora el riu Corb.
Paradell
Despoblat
Antic terme, despoblat, del municipi de Torregrossa (Pla d’Urgell), vora el canal d’Urgell, al límit amb l’antic terme de Margalef.
la Quadra
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Sidamon (Pla d’Urgell), al sud del poble.
P’yŏngang Septentrional
Divisió administrativa
Província de la República Democràtica Popular de Corea.
La capital és Sinŭiju 334031 h 2008
P’yŏngang Meridional
Divisió administrativa
Província de la República Democràtica Popular de Corea.
La capital és P'yŏngsan
el Portell
Altiplà
Altiplà entre el municipi de Miralcamp (Pla d’Urgell), Puiggròs i Arbeca (Garrigues).
Remolins
Enclavament
Enclavament del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell), que comprèn la quadra d’Arrufat, situat entre els termes de Linyola, Bellcaire d’Urgell i Vallfogona de Balaguer (Noguera).
Gatén
Antic terme rural del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell), a l’est de la vila.
el Bullidor
Poble
Poble del municipi de Barbens (Pla d’Urgell), al camí de la Fuliola, format per unes quantes cases de camp al voltant de l’antiga església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu.
Fou municipi fins a mitjan s XIX La baronia del Bullidor fou comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà, i el 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot el 1859 el títol passà als Dalmases