Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Duluth
Ciutat
Ciutat de l’estat de Minnesota, EUA, a l’embocadura del riu Saint Louis.
L’aglomeració, que el 1990 tenia una població de 239 971 h, s’estén fins dins l’estat de Wisconsin Duluth Superior Proper a les conques mineres de Mesabi i Vermilion, és un port especialitzat en l’exportació de ferro Nucli industrial siderúrgia, indústria petroquímica i paperera, i drassanes
Corpus Christi
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, als EUA, a la vora dreta de la desembocadura del riu Nueces, a la badia de Corpus Christi.
Fundada el 1840, durant els darrers vint anys la població quasi s’ha doblat, i és manifesta la tendència al creixement de l’àrea metropolitana És el centre d’un territori agrícola cotó, ramader i sobretot miner petroli i gas natural, amb indústries derivades d’aquestes activitats indústria tèxtil, alimentària i petroquímica Port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Corpus Christi State University, fundada el 1971
El Paso
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, als EUA, a la vora esquerra del Río Bravo.
És la principal ciutat de la frontera mexicana, davant Ciudad Juárez El seu primer establiment data del 1659 El 1890 tenia 10 000 h, i el seu creixement demogràfic és degut a la situació en una ruta transcontinental, al centre d’una rica regió ramadera, i al turisme més d’un milió de visitants l’any La indústria hi és recent petroquímica, mecànica i alimentària Centre d’ensenyament superior University of Texas, fundada el 1913
Dallas
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, als EUA.
És vora el riu Trinity i ocupa el centre de la més important àrea productora de blat d’hivern, cotó, petroli i gas natural de la part central del sud dels EUA El centre comercial és al costat del Trinity als voltants hi ha els slums , on viuen els negres 11% de la població i nombrosos mexicans La meitat de la població activa treballa al sector terciari, que féu de Dallas el primer centre comercial del sud i el quart dels EUA per volum de negocis Hi ha indústria cotonera, aeronàutica i petroquímica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Southern Methodist…
Missouri
Estat de la regió Central NW dels EUA, que limita amb Iowa al N, Arkansas al S, Oklahoma, Kansas i Nebraska a l’W i Illinois i Kentucky a l’E.
La capital és Jefferson City 35 481 h 1990 El curs inferior del Missouri, que travessa el territori d’W a E, fins a trobar el Mississipí, el divideix en dues regions diferents al N, una àrea de praderia, alterada per les valls dels afluents del Missouri al S, una regió de turons Són importants els recursos miners, sobretot al SW, a la regió del Tri-State District , on les mines de plom de Potosi i Viburnum figuren entre les més importants del món Hi és desenvolupada l’activitat agropecuària, amb conreus de farratge blat de moro, soia que alimenten el bestiar porcí i boví La indústria, però…
Oklahoma
Estat dels EUA, que limita al N amb Kansas, a l’W amb Nou Mèxic i Texas, al S amb Texas i a l’E amb Arkansas i Missouri.
La capital és Oklahoma City Pel que fa al relleu, predominen les planes i els altiplans sedimentaris, bé que a l’E s’alcen les Ozark Mountains, al S els monts Arbuckle i a l’W els monts Wichita La població 18 h/km 2 , principalment urbana 70%, és formada per blancs 88%, negres i asiàtics, i ha augmentat gairebé un 35% des del 1950 Les ciutats més importants són la capital i Tulsa, que sobrepassen els 300 000 h, seguides de Lawton i de Norman, amb més de 80 000 h Hi ha conreus de blat i de blat de moro, i també de cotó, amb baixos rendiments És estesa la cria de bestiar boví per a carn El…
Nova York
L’Estàtua de la Llibertat, a Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova York, principal ciutat dels EUA.
El nucli definit administrativament comprèn els districtes de Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Richmond L’aglomeració urbana s’estén a l’estat de Nova Jersey Jersey City, Newark i Long Island i, amb uns 18100000 h est 1990, forma, amb d’altres com ara les de Tòquio i Mèxic, una de les més grans del món L’emplaçament portuari és un dels elements bàsics de l’expansió de Nova York A les primeres installacions de l’East River i del Hudson se n’han anat afegint d’altres, a mesura que ho demanava l’increment del tràfic marítim molls i dàrsenes s’estenen avui per la badia de Newark, el Kill van…
Estats Units d’Amèrica
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…