Resultats de la cerca

La capital és Santo Domingo de Guzmán

Situada a la costa meridional de l’illa, prop de la desembocadura de l’Ozama, fou la primera ciutat fundada pels europeus 1496 al continent americà i fou també el punt de partida de la colonització castellana a les Antilles Tingué una gran prosperitat fins al final del s XVI, a partir del qual entrà en una llarga decadència, que durà fins a l’inici del règim del general Trujillo, període en què aconseguí un gran desenvolupament A més de les funcions polítiques i administratives, hi tenen importància les activitats comercials i portuàries Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior…

Barrancs com Lo Ballesta, Lo Quesada i El Espartal s’aboquen a la canyada de Lo Siñerio, afluent del Río Nacimiento El barranc de Fayona, que vessa a les salines que no toquen el terme per un delta, correspon a un sector planenc per sota dels 100 m sobre el nivell de la mar, per on passa un canal de Regs de Llevant, el qual assorteix unes 300 ha de regadiu hortalisses i llimoneres L’any 1900 el terme, molt esquifit, tenia 1 313 h, que serien 1 416 el 1930 i 2 164 el 1960 El poble 3 852 h agl 2006 90 m alt és en un creuer de camins que enllacen Bigastre, Benijòfar, la costa, el Pilar i un…

La capital és Santiago Rodríguez 15 266 h 1982

La capital és Santiago de los Caballeros

Situada al N de l’illa, a la vora dreta del riu Yaque del Norte, a la zona més fèrtil de la vall del Cibao, és la segona ciutat del país Bones vies de comunicació Indústria del tabac, fusta, destilleries i conserves Té aeroport

Depenia del convent d’Oriola i existia ja el 1419 A l’església de Montserrat d’Oriola hi havia una confraria de Sant Genís, que consta entre el 1419 i el 1693, els membres de la qual es comprometien a acudir amb armes i cavalls a defensar aquest convent quan era atacat pels pirates nord-africans Fou sempre una possessió i filial del monestir de la ciutat d’Oriola, i hi residien pocs religiosos

El terme, en forma de diàbolo, conté a l’W i al S els rodals baixos de La Huerta, El Prado i Candelas, travessats pels assarbs de Enmedio i de La Culebrina, resultat de la bonificació feta pel cardenal Belluga al s XVIII resta el residu de la llacuna d’El Hondo de Ambroz Al NE s’alça el Molar 76 m alt, cenyit pels canals de regadiu d’El Progrés i Regs de Llevant Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional 263 ha el 1950, ara ja desaparegut Els conreus, a part un magre secà d’ordi, se centren en el regadiu 1 400 ha de carxofes, melons, patates,…

Eclesiàsticament depengué fins al s XVIII de la parròquia del Salvador de la ciutat actualment constitueix una parròquia separada