Resultats de la cerca

Té una longitud de 120 km Els cims més alts són el Margherita 5 119 m i l’Alexandra 5 100 m

Manufactures de tabac Centre administratiu i comercial Bisbat catòlic

Descobert el 1862 per John Speke La construcció de la presa a Owen Falls l’ha inundat

Es formà en desaparèixer l’estat de Kitara principi del s XVII, i mantingué una forta rivalitat amb el regne de Buganda Convertit en protectorat britànic 1900-01, el 1962 el regne de Bunyoro esdevingué estat federal de la Uganda independent, i el 1967, un districte, posteriorment suprimit

La disgregació del gran estat de Kitara donà lloc, al començament del s XVII, a la formació dels regnes hima de l’actual territori d’Uganda Bunyoro, Ankole, Toro i Buganda El regne de Buganda, compost ètnicament pels baganda i els invasors hima, era governat pel kabaka , o rei, el primer dels quals s’anomenà Kinton Després de dos segles d’hegemonia de Bunyoro, el kabaka , Mutesa I, arribat al poder a Buganda el 1860, organitzà un exèrcit poderós i una flota lacustre, amb els quals inicià una política expansionista, i s’establí d’aquesta manera el…

És situada a la costa NW del llac Victòria, a una altitud de 1 150 m Centre administratiu, té un notable jardí botànic i un institut de recerca virològica Fou fundada el 1893 com a lloc de defensa Té aeroport internacional

Situat a 921 m sobre el nivell del mar, té 117 m de profunditat màxima Desguassa al llac Albert a través del Semuliki

Ocupen la Rift Valley occidental llacs Nyasa, Tanganika, Kivu, Edward i Albert, la Rift Valley oriental a l’extrem septentrional el llac Rduolf i a l’extrem meridional el llac Nyasa i la meitat septentrional de la regió compresa entre els Rift Valleys llacs Victòria i Kyoga En general, tots ells presenten unes grans profunditats entre els 100 i els 200 m i la forma allargada, a excepció del Victòria

Situada a la costa NW del llac Victòria, a 1190 m d’altitud, és el primer centre comercial, administratiu i agrícola del país És també centre de comunicacions aeroport internacional a Entebbe Centre d’ensenyament superior Makerere University, fundada el 1949