Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Pardubice
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Oriental, Txèquia, a l’E de Praga i a la vora de l’Elba.
Centre d’una activa zona industrial, disposa d’indústries químiques i electròniques i una refineria de petroli Entre els monuments que conserva moltes construccions renaixentistes, cal esmentar les esglésies dedicades a sant Bartomeu i als Tres Reis, d’estil gòtic tardà, i la “Porta Verda” 1507
Brno
Vista de la catedral de Sant Pere i Sant Pau, a Brno
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del kraj de Moràvia Meridional, a Moràvia, Txèquia, a la confluència dels rius Svratka i Svitava.
Dominada per la fortalesa de Špilberg, és situada en una conca terciària coberta de loess És un centre agrícola i comercial on la indústria tèxtil té tradició des del segle XVIII, i un nucli industrial indústries de maquinària, químiques, tèxtils, fàbrica d’armes, instruments musicals, amb diversos centres d’ensenyament superior Universitat JE Purkyné, Universitat d’agricultura, fundada el 1919, Universitat tècnica de Brno, fundada el 1899, Universitat de Veterinària, fundada el 1899 i, a més, conservatori de música És un nus ferroviari i de carreteres i té aeroport Entre els seus monuments…
Cisleithània
Geografia històrica
Regions de l’oest del riu Leitha que foren encomanades al govern d’Àustria en la repartició de l’imperi austrohongarès entre Àustria i Hongria (Cisleithània i Transleithània, respectivament).
A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918
Kladno
Ciutat
Ciutat de Bohèmia, a Txèquia.
Centre miner carbó i siderúrgic, a la regió urbana de Praga, al NW de la ciutat Té indústries mecàniques i alimentàries
Liberec
Ciutat
Ciutat de Bohèmia, Txèquia.
Fundada al segle XIII, es desenvolupà a partir del XIX, gràcies a la installació de la indústria tèxtil més important del país Cal destacar l’elaboració de cervesa També té fàbriques de porcellana, de pianos i d’autobusos Aeroport Església gòtica i castell renaixentista
Karviná
Ciutat
Ciutat del kraj
de Moràvia Septentrional, Txèquia.
Situada a l’E d’Ostrava, vora la frontera polonesa, és centre miner carbó i té indústries siderúrgiques i d’elaboració de cervesa Entre el 1938 i el 1945 pertangué a Polònia
Karlovy Vary

Vista de Karlovy Vary
© Lluís Prats
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Occidental, Txèquia.
Situada al peu de les muntanyes Metallíferes, vora el Tepla, és una coneguda i tradicional estació termal d’aigües sulfuroses fundada per Carles IV Hi ha jaciments de lignit, i indústria química i de la porcellana Catedral d’estil barroc del segle XVIII
Las Alpujarras

Las Alpujarras, a la província de Granada
Jose Luis RDS (CC BY-NC 2.0)
Comarca d’Andalusia cavalcada entre les províncies de Granada i d’Almeria.
És una llarga depressió sinclinal longitudinal entre la Sierra Nevada al N i les serres de Contraviesa i Gádor al S Drenada pels rius Andarax, Guadalfeo i l’Adra, que davalla cap a la Mediterrània De relleu molt muntanyós, amb potents estrats calcaris, ha estat sempre un país molt tancat, refugi de poblacions al segle XVIII hi fou feta una colonització agrícola vinya, oliveres, ametllers, i al segle XX hom hi obrí carreteres i camins Als vessants hom ha fet feixes de conreu cereals, vinya, oliveres, hortalisses, arbres fruiters La ramaderia ovelles ha sofert un retrocés en benefici de la…
la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània
Espai natural
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO el 2006, amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenible en una àrea biogeogràficament mediterrània situada al sud d’Andalusia i al nord del Marroc.
Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona