Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
els Monestirs
Urbanització
Urbanització situada entre els termes de Puçol (Horta del Nord) i Sagunt (Camp de Morvedre), al vessant occidental del Picaio de Sagunt.
la Platja de Canet
Barri
Zona residencial del municipi de Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre), pròxima al poble i al barri de Port de Sagunt.
la Vila de la Unió
Nom donat oficialment al nou municipi que resultà de la fusió dels de Faura i Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre), realitzada per acord del governador civil de València el 1884 i confirmada pel decret reial del 1887; se separaren de nou el 1906.
la Vila
Partida
Partida del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al SE de la ciutat, regada per la séquia de la Vila, derivada del Palància al mateix nucli urbà.
la Venta de Montalt
Caseria
Caseria del municipi de Gilet (Camp de Morvedre), sobre l’antic camí d’Aragó.
les Valls de Morvedre
Caseria
Caseria del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al N del terme, al voltant de l’estació de les Valls, comuna als pobles i viles de les valls de Morvedre o vall de Segó.
la Vall de Jesús
Convent
Convent de franciscans recol·lectes dedicat a la Transfiguració del Senyor, situat als vessants de la serra de la Calderona, municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), del terme de Puçol (pertanyia a la jurisdicció religiosa de Puçol).
Després d’una installació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384 Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570 Abandonat el 1835, és avui una ruïna total
gola de Bernat
Gola de drenatge de la séquia escorredora que segueix la costa del Camp de Morvedre, entre Canet de Berenguer i l’estany de Puçol.
el Xocainet
Cim
Cim (437 m alt.) de la serra de la Calderona, termenal dels municipis de Gilet i d’Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre), contrafort oriental de la serra de la Calderona que domina, per la dreta, el Palància.
Torres Torres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a les valls de Segó, estès a la dreta del Palància, a la seva vall mitjana, accidentat al sector més occidental pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli (725 m alt.), que baixen ràpidament en apropar-se al riu.
Els conreus ocupen gairebé la meitat del terme unes 300 ha de secà, en part abancalades als vessants més suaus, ocupades per garrofers, oliveres, ametllers i vinya 57 ha, i 125 ha de regadiu, que aprofiten l’aigua del riu i de pous, amb el taronger com a principal conreu 100 ha La població, que ha estat sempre reduïda, amb tendència a la disminució, es dedica majoritàriament a l’agricultura, malgrat que els darrers anys s’ha desenvolupat el sector de la construcció, vinculat a la creació de zones d’estiueig El poble 383 h agl 2006, torrestorrers 168 m alt és prop de la riba dreta del…