Resultats de la cerca

Des de París fou dictada una nova constitució unitària i centralista, que motivà una forta oposició dels federalistes, fins que la República fou dissolta per Napoleó el 1803

La capital és Zug 21 900 h 1994 Situat a la dreta del Reuss, s’estén als voltants del llac homònim, a la zona de contacte entre els Prealps i el Mittelland, format per petites conques separades per relleus molàssics La proximitat de Zuric fa que sigui un dels cantons més poblats 378 h/km 2 est 1994, i, juntament a una rica agricultura, amb conreus de fruiters, farratge i cereals, s’hi desenvolupa una important indústria tèxtil, metallúrgica diferenciada i d’aparells elèctrics Esmentat per primera vegada el 858, el 1273 fou comprat per Rodolf d’Habsburg, i el 1352 entrà a la Confederació…

La capital és Frauenfeld 20 200 h est 1994 Situat a les vores occidentals del llac de Constança, comprèn l’extrem oriental de la regió mitjana de Suïssa, i és una regió de turons que s’estenen al peu dels Prealps molàssics i que són tallats per àmplies valls obertes pel Thur afluent del Rin i els seus afluents La població 222 h/km 2 és de llengua alemanya i es concentra a les valls i a les vores del llac en petites ciutats És un dels cantons amb una renda per habitant més alta de Suïssa Riquesa agrícola amb producció de fruita, tabac i farratge És important la…

La capital és Zúric Comprèn una part del Mittelland nord-oriental, i s’estén des del llac del seu nom, la major part del qual inclou, fins a la frontera alemanya Presenta un relleu aturonat, per on corren paralleles les valls dels afluents del Rin i de l’Aar Amb 672 h/km 2 , és l’àrea més poblada de Suïssa després de Ginebra, bé que el 63% de la població es concentra a l’aglomeració de la capital, Zúric La població és de llengua alemanya, la majoria de confessió protestant Un 20% de la població és immigrada Té riquesa agrícola fruiters, vinya, hortalisses i farratge, combinada…

La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita,…

La capital és Lausana Comprèn l’extrem meridional de l’altiplà suís, o Mittelland, des de la riba nord del llac Léman fins a la riba del llac de Neuchâtel inclou també, a l’W, el vessant sud-oriental del Jura, i a l’E els Prealps massís de Lesl Diablerets, 3 246 m i l’alta vall de la Saar La població de llengua francesa i de confessió predominantment protestant assoleix una densitat superior a la mitjana del país 185,3 h/km 2 est 1994 i es concentra principalment a la riba del llac de Ginebra, on hi ha Lausana —que tota sola ja concentra el 31% de la població—, i també els nuclis de Montreux…

La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…