Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
Illes Marshall

Aspecte de les costes de les Illes Marshall
Estat
Estat del Pacífic occidental, que comprèn un grup d’illes situades a l’E de les illes Carolines i al NW de les Gilbert; la capital és Dalap-Uliga-Darrit, a l’atol de Majuro.
És format per dues cadenes paralleles d’atols corallins Ratak a l’E i Ralik a l’W El clima és calorós, i rep els vents alisis del NE sovint és sotmès a la influència dels tifons del Pacífic La població és formada per micronesis Hi té importància la pesca i l’exportació de copra En 1947-82, sota tutela nord-americana, formaren part de les Illes del Pacífic en Administració Fiduciària i esdevingueren una base militar Hom hi dugué a terme proves amb armament nuclear més de 60 entre els anys 1946 i 1958 i convencional que afectaren sobretot els atols d'Enewetak i Bikini El 1982 les illes Marshall…
Lusitània
El pont romà de la ciutat de Mèrida, que fou capital de la província romana de Lusitània establerta en època d’August amb el nom d'Emerita Augusta
© B. Llebaria
Geografia històrica
Establerta en època d’August sobre la base de l’antiga província Ulterior , es mantingué estable durant tot l’Imperi i, ocupada la part NW pels sueus i recuperada per Leovigild, hi continuà durant l’època visigòtica La capital fou Emerita Mèrida, i es dividia en tres convents jurídics el d' Emerita Mèrida, el de Scalabis Santarém i el de Pax Iulia Beja Unes altres ciutats importants foren Olisipo Lisboa i Evora Évora
el Xúquer
el Xúquer al seu pas per Cofrents
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).
Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…
Bikini
Atol
Atol de l’arc de Ralik, a les Illes Marshall, format per uns 23 illots.
Després del final de la Segona Guerra Mundial, estigué sota el control dels Estats Units d’Amèrica com a part del Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic fins a la independència de les Illes Marshall el 1986 Fou l’escenari 1946 de les primeres experiències nuclears nord-americanes posteriors a la Segona Guerra Mundial, després d’haver-ne traslladat els habitants a Rongerik Island 1946, a Ujelang Islands 1947 i, finalment, a l’illa de Kili 1949 A conseqüència dels nivells de radioactivitat posteriors a les explosions, l’atol continua deshabitat L'atol de Bikini fou declarat 2010…
serra d’Alèdua
Serra
Alineacions muntanyoses terciàries que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i les comarques de la Plana d’Utiel i dels Serrans, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.
Paralleles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans municipis de Benaixeve, Xelva, Loriguilla i Xera La major part de les elevacions són veritables moles El pic Rope 1 136 m alt, el pic de Cinco Pinos 1 171 m i la talaia de Xelva 1 160 m són les altures més considerables de la comarca
Micronèsia
Arxipèlag
Conjunt d’illes de l’oceà Pacífic que s’estenen entre les Filipines i Indonèsia a l’W, Nova Guinea al S i la Polinèsia a l’E.
Comprèn els arxipèlags de les Palau , les Marianes , les Carolines , les Marshall i les Gilbert Les illes són petites, en llur majoria corallines i envoltades d’esculls que dificulten l’accés a llurs costes a l’W n’hi ha algunes que són volcàniques El clima, tropical, és força uniforme La fertilitat del sòl permet el conreu de llegums, cocoters i taro els melanesis produeixen copra A les illes hi ha fosfats i bauxita El 1978 un grup constituïren els Estats Federats de Micronèsia