Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Las Alpujarras

Las Alpujarras, a la província de Granada
Jose Luis RDS (CC BY-NC 2.0)
Comarca d’Andalusia cavalcada entre les províncies de Granada i d’Almeria.
És una llarga depressió sinclinal longitudinal entre la Sierra Nevada al N i les serres de Contraviesa i Gádor al S Drenada pels rius Andarax, Guadalfeo i l’Adra, que davalla cap a la Mediterrània De relleu molt muntanyós, amb potents estrats calcaris, ha estat sempre un país molt tancat, refugi de poblacions al segle XVIII hi fou feta una colonització agrícola vinya, oliveres, ametllers, i al segle XX hom hi obrí carreteres i camins Als vessants hom ha fet feixes de conreu cereals, vinya, oliveres, hortalisses, arbres fruiters La ramaderia ovelles ha sofert un retrocés en benefici de la…
la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània
Espai natural
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO el 2006, amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenible en una àrea biogeogràficament mediterrània situada al sud d’Andalusia i al nord del Marroc.
Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona
Jamestown

L’església de Sant Jaume, a Jamestown
Luke McKernan (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Capital i port del territori britànic d’ultramar de Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha.
Tristan da Cunha

L’illa de Tristan da Cunha vista des de l'Estació Espacial Internacional
NASA (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Atlàntic del sud, que forma part del territori britànic d’ultramar de Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha.
És format per quatre illes volcàniques Tristan da Cunha, la més gran, Gough, Inaccessible i Nightingale i diversos illots, i és situat a mig camí de l’Atlàntic, entre l’Amèrica del Sud i l’Àfrica Hi ha una important emissora de ràdio i una estació meteorològica des del 1942 La pesca hi és important Fou descobert per Tristão da Cunha Els britànics en prengueren possessió el 1817
Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha

Jamestown, capital del territori
David Stanley (CC BY 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori britànic d’ultramar integrat per diverses illes situades a l’Atlàntic sud, a l’W d’Àfrica.
Els principals territoris insulars són l’illa de Santa Helena , on se situa Jamestown, el principal nucli habitat i capital del territori, l’illa de l’ Ascensió i el grup d’illes de Tristan da Cunha
Santa Helena

Santa Helena, prop de Jamestown
Pat Reynolds (CC BY-NC 2.0)
Illa
Illa volcànica de l’Atlàntic centromeridional que forma part del territori britànic d’ultramar de Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha, a uns 1.900 km de la costa africana.
Jamestown, capital del territori, és el principal nucli habitat Descoberta pels portuguesos 1502, conquerida pels holandesos 1600, és, des del 1834, colònia britànica Napoleó hi visqué exiliat i hi morí 1815-21