Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
estret de Davis
Estret marí
Estret de l’Amèrica del Nord que separa la península de Cumberland i l’illa de Baffin (Canadà) de Grenlàndia, i uneix la badia de Baffin amb el nord de l’oceà Atlàntic.
estret de Dinamarca
Estret marí
Estret que separa Grenlàndia d’Islàndia i comunica la mar de Grenlàndia amb l’oceà Atlàntic.
mar del Labrador
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, situada a la costa NE del Canadà, entre la península del Labrador i el S de Grenlàndia.
mar d’Arafura
Mar
Part de l’oceà Índic oriental que limita a l’W amb la mar de Timor, a l’E comunica amb la mar del Corall, per l’estret de Torres, i té al N les costes de Nova Guinea i al S les d’Austràlia (650 000 km2).
Conté les illes Aru i Tanimbar, i abraça, també, el golf de Carpentaria Té poca fondària i és perillós per a la navegació, a causa dels esculls corallins És notable per les pesqueres de perles
mar de Grenlàndia
Mar
Mar situada a l’E de Grenlàndia, limitada al N per l’Àrtic, al S per l’estret de Dinamarca —entre Islàndia i Grenlàndia— i a l’E per les illes Svalbard.
La profunditat màxima supera els 4800 m D’aigües molt fredes, és en bona part coberta pel glaç durant l’hivern
canal de Robeson
Canal marí
Canal marítim entre el sector NE de l’illa d’Ellesmere (Territoris del Nord-oest, Canadà) i Grenlàndia.
mar de Timor
Mar
Mar de l’oceà Índic, entre l’illa de Timor i la costa d’Austràlia.
Les seves aigües són molt calentes estiu 29°C i hivern 26°C
Thule
Instal·lació militar
Localitat del NW de Grenlàndia, estació militar dels EUA.
La població, esquimal, es traslladà a una localitat veïna, Qanak Fou el punt de partença de les anomenades expedicions de Thule 1912-33, dutes a terme per KRasmussen, per a l’estudi dels esquimals
corrent d’Irminger
Corrent marí
Corrent marí, descobert el 1878 per L.Ch.Irminger, que passa entre Islàndia i Grenlàndia.
Sud-est asiàtic
Regió
Nom donat a la regió asiàtica que comprèn Indoxina, la península de Malaca, la major part d’Insulíndia i les Filipines.
Inclou els estats de Myanmar, Tailàndia, Cambodja, Laos, Vietnam, Singapur, Malàisia, Indonèsia, Brunei i les Filipines El terme és sobretot d’ordre geopolític i, des dels anys vuitanta, com més va més econòmic, per tal com diversos d’aquests estats han aconseguit en pocs anys un desenvolupament accelerat gràcies a una alta competitivitat, creixement que s’emmarca políticament en règims autoritaris L’ASEAN és l’organisme internacional que agrupa aquests estats, bé que no tots hi són representats