Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Caldes de Músser
Balneari
Antic balneari d’aigua sulfurosa del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), al terme de Músser, a la dreta del riu d’Arànser, prop del balneari de Senillers.
L’aigua brolla a 24°C
calm Colomer
Calma
Calma (2 802 m alt.) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran (Baixa Cerdanya), entre els termes de Talltendre, Meranges i Lles.
Domina, a l’oest, l' estany de calm Colomer , l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer , desguassa al Segre a través del riu de la Llosa
Arànser
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), situat a 1 493 m alt. al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de Lles d’Andorra) i a la dreta del riu d’Arànser
(el qual era, en gran part dels seu curs, el límit entre els antics termes de Lles i de Músser i Arànser), emissari dels estanys de la Pera, situats sota el coll de Perafita a la ratlla d’Andorra, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet; aigua amunt d’Arànser, rep per l’esquerra el torrent dels clots de Setut.
El castell d’Arànser i al límit amb el terme d’Aristot Alt Urgell el castell de Queralt, actualment desapareguts, eren els termes del comtat de Cerdanya
Músser
Poble
Poble del municipi de Lles de Cerdanya
(Baixa Cerdanya), situat a 1.305 m alt., damunt la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell.
És situat a 1 305 m d’altitud sobre la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell L’església parroquial Sant Fructuós és d’origen romànic segle XI El lloc és esmentat ja el 839 L’antic castell de Músser fou del vescomtat de Castellbò
Coborriu de la Llosa
Veïnat
Veïnat del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), a 1.515 m alt., a la vall de la Llosa, a la dreta de la riera de Coborriu, afluent, per la dreta, del riu de la Llosa.
refugi de Cap del Rec
© Xevi Varela
Excursionisme
Refugi de muntanya lliure del terme de Lles (Baixa Cerdanya) a 1.980 m d’altitud, al pla del cap del Rec
, a cura del Comitè Català de Refugis, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Fou inaugurat el 1955
Setut
Coma
Coma del Baridà, dins el municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), que s’estén des de la serralada que limita Andorra pel S (pic de Setut, 2 877 m; portella de Setut; tossal Bovinar, 2 842 m).
A la capçalera hi ha els estanys de Setut , l’emissari dels quals, el torrent de Setut , aflueix, per la dreta, al riu d’Arànser
Meranges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol Alta Cerdanya Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger i Guils de…
els Àngels de Viliella
Santuari
Santuari de la Mare de Déu dels Àngels situat al terme municipal de Lles (Baixa Cerdanya), a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, damunt el llogaret d’aquest nom, on hi ha les runes de l’antic castell de la Llosa
.
riu Madriu
© Fototeca.cat
Riu
Vall
Afluent de la Valira per l’esquerra que neix a la coma de Vallcivera, dins el comú d’Encamp (Andorra), a uns 2.340 m, amb un branc que recull aigües de la tossa Plana de Lles i un altre que drena els estanys del pla de la Pleta.
Rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror, i desemboca, per un grau de 300 m, aigües amunt de les Escaldes d’Andorra Alimenta, a través del canal de Ràmio, la central d’Engolasters La vall del Madriu-Perafita-Claror , d’origen glacial i que ocupa una superfície de 4247 ha —prop del 10% de la superfície d’Andorra—, fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO el 2004 en valorar la persistència d’un tipus de vida sostenible i harmònica amb el medi durant més de set-cents anys que fan d’aquesta vall un microcosmos únic i un testimoni viu de la història d’Andorra