Resultats de la cerca

Fou inaugurat el 29 de juny de 1922, en una època en què el futbol agafà força embranzida a la ciutat Fou construït per la Unió Esportiva Girona, que s’enfrontà al FC Barcelona en el partit d’inauguració 2-5 La installació tenia 1500 seients i 110 llotges, i era considerada de les millors de les comarques gironines En desaparèixer la Unió Esportiva al final d’aquella dècada, el terreny passà a mans del Girona Futbol Club, fundat l’any 1930, que l’utilitzà fins el 1970, any que s’inaugurà l’Estadi Municipal de Montilivi Fou escenari d’un Catalunya-Brasil 2-2 el 24 de juny de 1934

Hi jugà el Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997, i fou un dels principals referents del futbol català La seva construcció es gestà en ple auge del futbol, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol El Futbol Club Barcelona havia inaugurat el camp de les Corts al maig del 1922, el València i l’Atlético de Madrid també havien estrenat camp i l’Athletic de Bilbao havia millorat San Mamés En canvi, sobre el club blanc-i-blau hi havia una ordre de desnonament del camp que utilitzava De cara a la temporada 1922-23, l’Espanyol estava preparant un gran equip amb el retorn de Zamora, però…

La primera pista d’atletisme de Manresa fou construïda l’any 1951 gràcies al voluntarisme del afeccionats locals, tenia 300 m de corda, sis carrers i era de terra La creació del Club Atlètic Manresa 1955 facilità la seva evolució, l’any 1958 es va convertir en pista de cendra, el 1972 en una pista de pols de roca barrejada amb sorra que ja disposava de vuit carrers i l’any 1985 en una de les primeres pistes sintètiques de Catalunya L’última reforma tingué lloc el 2005, i el 2012 la installació té una grada amb capacitat per a 870 persones, una original pista de terra perimetral de 508 m de…

Des de l’enderrocament de Sarrià, l’any 1997, l’Espanyol passà a utilitzar l’estadi de Montjuïc amb l’objectiu de tornar a tenir un camp propi A aquest efecte, l’any 2002 el club comprà uns terrenys de 182000 m 2 entre els municipis de Cornellà i el Prat de Llobregat i, al març del 2003, signà un conveni de cooperació amb els dos ajuntaments i la Generalitat de Catalunya per a la construcció d’un estadi i una zona ludicocomercial El projecte guanyador fou un treball d’equip entre Reid Fenwick Asociados, amb els arquitectes Mark Fenwick i Javier Iribarren, d’una banda, i Gasulla Arquitectura,…

Inaugurat el 1977, substituí l’antic camp del carrer de Gaudí, que funcionava des del 1927 Fou el primer terreny de joc propietat del Reus Deportiu, tot i que el 1984 passà a ser de titularitat municipal La inauguració tingué lloc el 12 d’octubre de 1977 amb el partit Reus-Barcelona 0-1 Esteban fou l’autor del gol Té una cabuda de 4500 espectadors

És una installació de vuit carrers de material sintètic, construïda i homologada l’any 1998, que substituí l’antiga pista de cendra de la ciutat, que datava del 1970 La inauguració se celebrà amb un partit Catalunya-Llombardia Dona servei bàsicament al Club Atlètic Igualada, que hi celebra una gran quantitat d’activitats, com la Mitja Marató de l’Anoia, els 10 Quilòmetres Ciutat d’Igualada, el duatló i les 12 Hores de Resistència L’any 2002 acollí els Campionats de Catalunya absoluts d’atletisme També disposa d’un camp de gespa natural i de dues sales de gimnàstica

Fou inaugurada l’any 1995 pels germans Marc i Oriol Queraltó El 1999 s’especialitzà en triatló, oferint equipacions personalitzades, individuals i per a clubs, lloguer de neoprens i taller de reparació de bicicletes, entre altres serveis Contribuí a fer créixer aquesta modalitat esportiva a Catalunya

És situat al Parc Natural dels Ports, a l’extrem sud-oest del massís dels Ports, sota el tossal d’en Cervera, a una altitud de 1157 m És un refugi guardat, propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, i té una capacitat de quaranta places És un punt de pas del sender GR-7 i forma part de la travessa Estels del Sud

Situat al vessant sud del port de Perafita, al costat dels estanys de la Pera, a una altitud de 2357 m Fou inaugurat l’any 1957 i és propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Disposa de trenta-cinc places Des del refugi es pot pujar al Monturull 2761 m, al pic del Sirvent 2746 m o a la tossa Plana de Lles 2905 m, i és un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la Ruta dels Estanys Amagats

Inaugurat el 1979, és propietat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És situat dins del parc, a l’oest del desguàs de l’estany Llong i al nord-est dels prats d’Aiguadassi, a 1985 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda com a Carros de Foc És guardat i té una capacitat de quaranta-set places És base per a ascendir, entre d’altres, al gran tuc de Colomers 2933 m o el Subenuix 2950 m a més, també es poden fer excursions i travesses dins el parc nacional