Resultats de la cerca

Situat al carrer de Reding, prop de la plaça de Corsini, era dirigit per Enrich Arnalich S’hi programaven partits una vegada al mes en totes les modalitats de pilota Hi destacaren els pilotaris Larrañaga, Larramendi, Larumbe, Sunyer, Gorostiza, Castellà i Rovira La installació tancà el 1918, però la seva empremta marcà molts afeccionats, com William Tarin, que creà una secció de pilota al Club Gimnàstic de Tarragona, situat al mateix carrer del frontó

Concebut per l’arquitecte Enric Sagnier, fou el primer frontó d’empresa que hi hagué a Barcelona La pista tenia 64 m de llargada, 11 m d’amplada i 12 m de frontis, i una capacitat per a 3000 persones, repartides en tres pisos Severo Echena en fou el primer intendent i Ramon Beloqui, que també era jugador, el primer empresari Amb la seva posada en marxa, l’esport de la pilota entrà amb força a l’àrea de Barcelona En els seus partits, que aplegaven plens absoluts a les graderies, destacaren, entre d’altres, els pilotaris Chiquito de Abando, Vicente Elícegui, José M Ugarte, Félix Uranga, Miguel…

De titularitat municipal, fou inaugurada el 1993 i consta de 53 km de recorregut esquiable, distribuïts en vint-i-cinc possibles circuits de nivells i dificultat diversos Les pistes estan situades entre 1900 i 2100 m Disposa d’una escola d’esquí de fons

Impulsada pels empresaris Bur-gués, Pons i Solbes, prengué el nom de l’artista de circ anglès Thomas Price i fou coneguda amb el sobrenom de Coliseu de les Rondes o, simplement, com el Price Situada a la cruïlla entre la Ronda de Sant Antoni i el carrer de Casanova, fou projectada com una gran sala d’espectacles que també acollí partits de bàsquet, mítings, balls o, més endavant, recitals de poesia L’aforament per a vetllades pugilístiques, de gran èxit durant les primeres dècades del franquisme, ascendia als 4000 espectadors Hi triomfaren púgils com el melillenc Mimoun Ben Alí, Pedro…

Situat al nucli urbà de Salardú, a 1270 m d’altitud, al peu de la carretera de la Bonaigua Fou inaugurat l’any 1968 i deu el nom a Juli Soler i Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, pioner de l’excursionisme i divulgador d’excursions pels Pirineus És propietat del CEC i té una capacitat per a 112 places És utilitzat com a base per a ascensions i travesses per la Vall d’Aran, i a l’hivern és punt de trobada d’esquiadors

També conegut com refugi de Baiau, duu el nom a la memòria de Josep Maria Montfort, alpinista del Centre Excursionista Comarca de Bages que morí d’accident a la serra del Cadí el gener de 1979 Situat al circ de Baiau, sobre l’estany superior del mateix nom, a 2517 m, i a prop de la portella de Baiau que dona accés a Andorra Fou inaugurat el 1981 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Es tracta d’un refugi metàllic d’emergència amb capacitat per a 18 places És punt de pas del sender GR-11 i entre les ascensions que es poden realitzar hi ha els pics de Medacorba 2905 m,…

Situat dins dels límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la dreta de l’estany Tort de Peguera, a 2350 m d’altitud Fou inaugurat el 1943, és propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC i té una capacitat de 60 places Forma part de la travessa Carros de Foc que enllaça els refugis del parc nacional i hi passa d’una variant del GR-11 A més de travesses i excursions, és punt de partida de les ascensions al Monestero 2878 m, al Saburó 2905 m, al Mainera 2906 m o al Peguera 2982 m

Conegut també com a refugi d’Engorgs, està situat al circ del mateix nom, a 2380 m d’altitud, al vessant sud-oest del Puigpedrós Deu el seu nom al geòleg i enginyer, Joaquim Folch i Girona, membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC que juntament amb altres socis impulsà el centre d’esports d’hivern de la Molina Fou inaugurat el 1953 quan era propietat del Club Muntanyenc Barcelonès, que el cedí a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC el 1979 i fou condicionat l’any 1980 Té 18 places de capacitat i no està guardat És punt de pas del GR-11 i base d’ascensions al pic d’…

Situat al número 197 del carrer de València, disposà d’una gran sala on se celebraren balls, concerts, sessions de cinema i, a partir de la primera dècada de 1900, vetllades pugilístiques També acollí partits i exhibicions d’altres modalitats esportives, com el voleibol, la lluita grecoromana i lliure o el patinatge artístic Albergà regularment combats de boxa entre el 1914 i el 1936 S’hi organitzaren trofeus de boxa com el Cinturó Barcelona 1932, les fases eliminatòries del Campionat de Catalunya de boxa amateur i combats a fi de seleccionar els púgils que havien de participar a l’Olimpíada…

Fou el segon camp que utilitzà el FC Barcelona, que llogà uns terrenys on actualment hi ha l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al costat de l’hotel que li donà el nom El camp fou arranjat pels socis barcelonistes i inaugurat el 18 de novembre de 1900 en un partit contra l’Hispània, on assistiren al voltant de 4000 espectadors Abans que passés un any, el Barça hagué d’abandonar-lo ja que el terreny fou venut per construir-hi el centre hospitalari