Resultats de la cerca
Es mostren 157361 resultats
Sant Julià Vell
Antiga església
Antiga església parroquial del municipi de Mosset (Conflent), situada vora la Castellana, aigua avall del poble, prop del monestir de Corbiac.
Sant Martí de la Riba
Antiga granja del monestir de Santa maria de Clariana o de Jau, dins el terme de Millars (Rosselló), al N del poble.
Millars
Millars(Rosselló)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a banda i banda de la Tet; la plana de la dreta, al S, és dedicada a conreus de regadiu, mentre que al sector N una sèrie de turons, coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla (269 m), que separa les valls de la Tet i de l’Aglí.
La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del segle XIX La superfície agrícola total és de 984 ha Predomina la vinya amb 624 ha 341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat els fruiters ocupen 210 ha presseguers, albercoquers i cirerers, les hortalisses 177 ha enciams i escaroles i els prats i farraginars 7 ha Hi ha una cooperativa agrícola Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per persones que…
Sant Miquel de Cruïlles

Interior de l'església de Sant Miquel de Cruïlles
© Jaume Ferrández Rubió
Monestir
Antic monestir benedictí, al poble de Sant Miquel de Cruïlles (Baix Empordà).
L’edifici És un temple de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, i amb transsepte Les naus tenen voltes de canó, que recolzen sobre pilars cruciformes i arcs torals de mig punt També té volta de canó el transsepte, on destaca, al punt d’intersecció amb la nau, una cúpula semiesfèrica sobre trompes que a l’exterior es tradueix en un cimbori Els absis, que s’obren mitjançant un arc en gradació, tenen voltes de quart d’esfera Menys al sector del transsepte, a l’exterior conserva la decoració llombarda Aquesta consisteix en sèries d’arcuacions cegues que formen un…
Millars
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al sector nord-oriental del massís del Caroig.
El Xúquer, que corre en aquest indret profundament engorjat, forma el límit septentrional del terme Diversos barrancs, afluents del Xúquer i del riu d’Escalona, travessen l’accidentat territori El 95% del terme no és conreat L’agricultura es limita a 550 ha 500 de secà garrofers, blat, ordi i vinya i 50 de regadiu blat i hortalisses, que aprofiten l’aigua de fonts Ha desaparegut la tradicional indústria de la confecció d’espardenyes Hi ha una fàbrica de filats La central hidroelèctrica del Salt de Millars és una de les més importants del País Valencià La regressió demogràfica s’ha vist…
Valldarques
Llogaret
Llogaret del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat a la capçalera del riu de Valldarques de poblament disseminat.
El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de tramuntana De gran efecte plàstic…
Matella
Monestir
Antic monestir (Santa Coloma de Matella) de dones que seguien una regla de tipus benedictí, situat al N de Sant Iscle d’Empordà (Serra de Daró, Baix Empordà).
L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià —que hi exerciren sempre un cert domini—, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Maria de Vilanera, i aviat s’extingí L’església serví de pallissa durant segles al Mas Cebrià
Sant Joan de l’Erm
Monestir
Monestir, de localització desconeguda, situat a l’Alt Empordà, prop d’Empúries.
Era una petita comunitat femenina que seguia la regla benedictina i que decaigué molt en la despoblació del 1348 El 1368 fou unit a les petites comunitats de Santa Maria de Vilanera i de Santa Coloma de Matella les tres cases juntes tenien només cinc monges
Sant Martí del Brull

Església de Sant Martí del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià
Església
Església parroquial situada prop de les restes del castell del Brull, per sobre del nucli del Brull (Osona).
L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que…
Santes Creus

La plaça de Sant Bernat de Santes Creus
© Alberto González Rovira
Monestir
Antic monestir cistercenc (Santa Maria de Santes Creus) del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), situat a l’esquerra del Gaià, al sector septentrional del terme, entre els torrents de Rubió (al S) i de la Font de la Figuera (al N); modernament ha sorgit al seu redós el poble de Santes Creus.
El conjunt monàstic El conjunt de construccions que han anat conformant l’abadia al llarg dels segles ens han pervingut amb notables transformacions això no obstant, encara conserva els trets essencials de l’organització arquitectònica originària El monestir consta de tres recintes, els més exteriors dels quals han sofert grans alteracions, sobretot el més extern, on hi ha la capella de Santa Llúcia, refeta al segle XVIII sobre l’antic temple romànic La plaça de Sant Bernat, feta a la divuitena centúria, integra el segon recinte, on hi ha el palau abacial, també d’aquesta època El primer clos…