Resultats de la cerca

Voltada per canals, és un mercat hortícola i un nucli manufacturer catifes, mobles, teixits Hi ha entroncament ferroviari i de carreteres Fou un feu de la casa de Brabant des del s XII fins al 1404, que passà a la casa de Nassau Conquerida pels espanyols el 1581, fou reconquerida poc temps després 1590 pels holandesos, que s’hi mantingueren fins el 1625, any que les forces espanyoles comandades per Ambrogio Spinola obtingueren la capitulació de la ciutat, esdeveniment recollit per Velázquez en la seva famosa tela La rendició de Breda El 1637 fou presa per Frederic Enric d’Orange, possessió…

L’economia és essencialment ramadera raça bovina charolaise El Charolais havia constituït una castellania del comtat de Chalon, la qual pertangué als senyors de Borbó El 1316 fou separat de Chalon i erigit en comtat de Charolais a favor de Beatriu de Clermont, la qual es casà 1327 amb Joan I d’Armanyac El 1390 passà al duc de Borgonya Felip II l’Ardit, i a la mort 1477 del seu besnet Carles I el Temerari fou unit a la corona, però el 1493 Carles VIII el retornà al net del Temerari, Felip d’Àustria, que el transmeté al seu fill, l’emperador Carles V, i als seus descendents El…

La capital és Corfú És separada de la costa de l’Epir per l’estret de Corfú La part septentrional és muntanyosa mont Pantokrátos, 911 m, la central, suaument ondada, i la meridional, plana Els recursos econòmics són l’agricultura oliveres, vinya i arbres fruiters i també la fabricació de paper i sabó i l’artesania tèxtil És un centre d’atracció turística Té aeroport S’hi destaquen les ruïnes del temple grec d’Àrtemis Després d’un efímer assaig colonial per part d’Erètria, l’antiga Corcira fou colònia de Corint 733 aC Mantingué lluites amb la metròpolis, com la batalla naval del 664 aC i la…

Nucli industrial destilleries, cerveseria, indústries tèxtil, alimentària, impremta i rellotgeria i nus de comunicacions carretera, ferrocarril És vora el canal de Jolelbach, que comunica amb el del Roine al Rin Fundada el 833 per Lluís el Piadós, durant l’edat mitjana formà part de la monarquia franca, i el 1226 esdevingué una ciutat imperial lliure Ocupada pels suecs en la guerra dels Trenta Anys, fou annexada a França per Lluís XIV el 1672 El 1871 passà a Alemanya, i fins el 1918 no retornà a França Posseeix l’església de Saint-Martin 1237-1366 i nombrosos edificis dels s XIV…

Casa pairal del pintor Joan Miró , al desvetllament de la vocació artística del qual estigué estretament vinculat, hi pintà algunes de les seves obres més conegudes, especialment La masia 1922, que evoca el paisatge natural i humà del lloc des de la seva singular sensibilitat De manera força regular, hi retornà amb una interrupció els anys de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial fins a mitjan anys setanta Part de l’edifici fou destinat a la casa museu oberta el 20 d’abril de 2018 125è aniversari del naixement del pintor, que incorpora l’estudi i el taller amb…

L’illa, de costes amb penya-segats, és una resta de l’escut canadenc fomada per capes paleozoiques El seu clima és fred a l’hivern i temperat a l’estiu La gran quantitat de bosc és aprofitada per a la preparació de pasta de paper Pesqueres salmó i caça pells fines La localitat principal és Port Menier, on hi ha un aeroport Descoberta el 1534 per Jacques Cartier, que l’anomenà Assumpció, i lliurada per Lluís XIV a Jollied perquè l’administrés, Anticosti pertangué a la família d’aquest darrer fins que fou unida a Terranova el 1763 El 1774, però, retornà al Canadà Comprada per l’…

Al segle XIII ja pertanyia a una línia dels Ponts, i el 1590 era de Gispert de Ponts El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà la vengué 1671 a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit sembla, però, que la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, muller del marquès de Rebé, la pledejà i guanyà per sentència del 1702 Tot i això, retornà als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran, i aquests, vers el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart, a qui fou reconeguda com a títol del regne, el 1872 pel rei Amadeu I, sense perjudici de tercers de millor dret i després d’haver…

Centre del Carcí, situada en una plana agrícola cereals, vinya i ramadera ovelles és un petit nucli industrial tabac, alimentació Conserva el seu nucli medieval, del qual sobresurten la catedral de Sant Esteve, iniciada al s XII, amb un notable portal romànic el Palau del Rei residència dels senescals del Carcí i un palau inacabat fet bastir pel papa Joan XXII ambdós del s XIV l’església de Sant Urcís s XII-XIII, part de les muralles i el notable pont Valentré, fortificat 1308-1380 Fou la capital dels cadurcs Divona , i des del s III tingué bisbat Pertangué als comtes de Tolosa Gran centre…

És un important centre d’indústria mecànica, electrònica, tèxtil, de paper i vidre Fundada el 741 per sant Bonifaci, fou un important centre comercial relacionat amb la Lliga Hanseàtica Del 1392 al 1816 fou un centre universitari molt notable El 1483 fou annexada a Saxònia fins el 1664, que fou conquerida per l’arquebisbat de Magúncia Dle 1802 al 1945 formà part de Prússia tret dels anys 1806-14, que fou conquerida per Napoleó Pel congrés de Viena 1815, retornà a Prússia Els anys de vigència de la RDA 1949-90 fou capital del bezirk homònim i, després de la reunificació 1990, del…

És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833, la nova…