Resultats de la cerca

Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…

Les monges s’hi installaren el 1362, provinents del convent de Tiana que ocupà després la Conreria i perdurà fins el 1593, que fou extingit pel papa Climent VIII, el qual donà les cases i rendes del convent al bisbe Joan Dimas de Loris per establir-hi el seminari tridentí de Barcelona, que fou conegut pel seminari de Montalegre El seminari perdurà fins a mitjan s XVIII, que es traslladà al collegi de Betlem dels jesuïtes Al seu lloc es traslladà el 1802 la Casa de Caritat de Barcelona, que l’ocupà fins el 1957 Modernament la seva església ha estat confiada a l’Opus Dei

Existia ja el 1144 i és coneguda la llista dels seus priors des del 1151 El 1238 s’uní al monestir de Sant Salvador de Breda, i el papa Innocenci IV en confirmà la unió el 1246 El 1273, quan no tenia sinó el prior i alguns servents, fou venut als templers del Masdéu, que en endavant tingueren cura de fer celebrar el culte a l’església de Sant salvador i a la seva annexa de Sant Miquel de Candell Al segle XVIII ja es trobava en ruïnes No hi roman cap resta notable Fou més aviat una casa per a donats que un monestir pròpiament dit

Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon Aleshores ja no tenia comunitat L’església actual fou refeta el 1779 Al seu costat hi ha una casa coneguda pel “monestir” o “l’abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li resta d’antic

Situada als contraforts del massís de Cantal, és un nus de carreteres important i també nucli industrial fabricació de mobles, sabates i paraigües Antiga capital de l’Alta Alvèrnia, cresqué entorn del monestir benedictí de Sant Geraud, fundat vers el 894 per Geraud, senyor d’Orlhac, sota la invocació de sant Pere i sant Climent, i que adoptà la reforma de Cluny En fou monjo, entre altres, Gerbert, futur papa Silvestre II El 1298 l’abat cedí al municipi tots els drets que posseïa sobre la vila llevat de la jurisdicció Convertida en collegiata secular 1562, l’abadia fou incendiada i destruïda…

És situada al vessant S dels monti Albani, en un contrafort, a 332 m d’altitud Té indústria vinícola i ramadera És diòcesi suburbicària D’origen llatí o volsc Velitrae , a l’edat mitjana depengué directament del papa Conserva algunes restes del període romà La catedral San Clemente és romànica, transformada al s XVII Prop de l’església de Santa Maria de Trivio, amb façana d’estil neoclàssic, hi ha el campanar, del 1353 El temple octagonal de Santa Maria del Sangue possiblement és de l’escola de Bramante Entre els monuments civils cal destacar el Palazzo Comunale, atribuït a Giacomo della…

Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI Tingué un escriptori cèlebre bé que la gran Bíblia illustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa L’edifici té parts…

Al s XIII fou feu dels Piccolomini, un dels quals, el futur papa Pius II, la féu reestructurar globalment 1459-62 i en canvià el nom Corsignano per l’actual, derivat del seu És un dels pocs casos de realització urbanística unitària de les propostes teòriques quatrecentistes, i fou feta, seguint les directrius de LB Alberti de la ciutat palau ideal, pel seu deixeble Bernardo Rossellino Aquest l’articulà ortogonalment a banda i banda d’un carrer principal lleument encorbat, l’eix del qual coincidia amb la cresta del turó En el seu centre, hi emplaçà el nucli monumental, entorn i en funció d’una…

Construïda el 1474 per l’arquitecte florentí Giovannino de'Dolci per encàrrec del papa Sixt IV, fou destinada a la celebració dels conclaves La distribució de l’espai, cobert amb volta de canó rebaixat i llunetes, és extremament simple els murs són dividits horitzontalment en tres zones, la mitjana de les quals serveix de galeria, i, verticalment, en requadres separats per pilastres i per sis finestres a cada costat a la part alta Quant a la decoració, fou encomanada als pintors més destacats del quatre-cents toscà i d’Úmbria 1481-83, murs perimetrals Botticelli, Ghirlandaio, Pinturicchio,…

La seva església és citada el 962, i el 1097 consta com a cella o casa monàstica entre les propietats de Ripoll La possessió de Sant Quintí fou ratificada a Ripoll, sembla que amb ocasió d’erigir-hi el priorat o de reestructurar-lo el 1189 Durant els s XIII-XV era regit per un monjo de Ripoll amb títol de prior, amb una minúscula comunitat en la qual hi havia un o dos sacerdots i algun donat Durant el s XV el prior no hi residia hi tenia només un administrador El 1586 aquest s’extingí i el papa Sixt V l’uní al capítol de la seu de Barcelona La seva església és ara la parroquial de la vila de…