Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
So na Caçana
© Ferran Lagarda Mata
Jaciment arqueològic
Finca agrícola i jaciment arqueològic dins del terme municipal d’Alaior (Menorca), sobre la carretera que, des del nucli urbà, duu a Cala en Porter.
A la finca hi ha una torre de refugi predial dels segles XIV-XV adossada a les cases senyorials El jaciment, proper a la torre i a les cases, fou excavat i estudiat 1982-87 per Lluís Plantalamor Massanet, que hi va reconèixer fins a deu estructures que correspondrien, possiblement, a un santuari comunal En aquest santuari, cada comunitat propera hi construiria alguna mena d’edifici temple, casa, etc damunt d’una necròpolis hipogea prèvia, datada entre el període pretalaiòtic 2000-1400 aC i el talaiòtic I 1400-1000 aC D’entre les construccions, destaquen dos recintes…
s’Albaida
Possessió del municipi des Mercadal (Menorca), a l’E de la vila, tocant al terme d’Alaior, situada prop del puig de s’Albaida (184 m alt.).
sa Canessia
Possessió del municipi d’Alaior (Menorca), al sector de Migjorn, en una plana regada, prop de la costa; la platja de sa Canessia és prolongació de la de son Bou.
Cotaina
Talaiot
Jaciment arqueològic
Grup de possessions del municipi d’Alaior (Menorca), al sud-est de la ciutat, en una de les quals, a Cotaina d’En Carreres
, hi ha un conjunt megalític d’època talaiòtica.
Torralba
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Antic llogaret
Antic lloc del municipi d’Alaior (Menorca), al S de la ciutat, que ha donat nom a un sector del terme, de regadiu, i a diverses cases (Torralba d’En Sabord, Torralbet).
Hi ha una escola rural i una important estació megalítica, on destaquem una taula i un talaiot Lataula és de grans dimensions, amb una pedra vertical de 4,30 m d'alçada, uns 2,50 m d'amplada i uns 0,5 m de gruix i una pedra capitell d'uns 3,60 m de llarg, aproximadament 1,15 m d'ample i 0,70 m de gruix
Llucalari
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Lloc del municipi d’Alaior (Menorca), prop de la costa meridional de l’illa, on hi ha la cala de Llucalari, a llevant de la platja de son Bou, de la qual la separa el cap de ses Penyes.
Biniguarda
Talaiot
Jaciment arqueològic
Antiga possessió del terme d’Alaior (Menorca), al nord-est de la vila, subdividida en Biniguarda Nou
i Biniguarda Vell
; prop d’aquest hi ha importants monuments megalítics: talaiots, un bon exemplar de sala hipòstila, a més de les coves de s’Encantament, amb gravats rupestres cruciformes.
bisbat de Solsona
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Solsona.
Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…
Maó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a l’extrem oriental de l’illa.
La geografia S’estén des de la costa de tramuntana a la de migjorn Dues terceres parts del territori són formades per terrenys paleozoics, molt plegats a la part de llevant Carbonífer, Devonià, amb extensions planes al NE, al sector de Capifort La costa de tramuntana és alta i retallada, des del port d’Addaia fins al cap de Favàritx, extrem nord-oriental, des d’on retrocedeix i forma la cala Presili Continua vers el S per la cala de sa Torreta i les platges del Grau, davant l’illa d’en Colom les dunes…
Illes Balears
Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…