Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
el Parc d’Ansaldo
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Joan d’Alacant (Alacantí), al NE de la vila i pròxima a la carretera que va de València a Alacant.
la Santa Faç
Poble
Poble del municipi d’Alacant (Alacantí), a uns 6 quilòmetres al N de la ciutat, a l’horta d’Alacant, prop del barranc de Lloixa.
Té el seu origen en les primeres cases bastides al voltant del santuari de la Santa Faç
el Raspeig
Caseria
Caseria del municipi de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), a uns 3 km al N de la vila.
Pren el nom d’una antiga partida del terme d’Alacant, on sorgí la parròquia i població de Sant Vicent del Raspeig
port d’Albaida
Depressió de l’alineació muntanyosa que separa la Vall d’Albaida del Comtat, on s’uneixen les serres de Benicadell i d’Agullent (628 m).
Hi passa la carretera general de València a Alacant És termenal dels municipis de Muro del Comtat, Albaida i Atzeneta d’Albaida
l’Olla
Caseria
Caseria del municipi d’Altea (Marina Baixa), situada a la costa, al nord de la desembocadura del riu d’Algar.
Té estació del ferrocarril d’Alacant a Dénia Davant seu hi ha les petites illetes de l’Olla Constitueix un incipient nucli turístic
corregiment de Tortosa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta, el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Tortosa El 1717 en fou nomenat primer corregidor el brigadier Fernando Pinchano, fins aleshores corregidor d’Alacant
Lucentum
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de la part meridional del País Valencià.
Bé que alguns autors l’han identificada amb el tossal de Manises, sembla més segur que correspon a les ruïnes dels Antígons, dins la part moderna de la ciutat d’Alacant
pantà de Tibi
Embassament
Pantà, construït el 1594 —és el més antic d’Europa— dins el terme de Tibi (Alcoià), a l’extrem sud-oriental del terme, damunt el riu Verd o de Castalla.
La resclosa té 33 m d’ample i 41 m d’alt, i la capacitat és de 3,5 milions de m 3 Serveix per al regadiu de l’horta d’Alacant
Sistema Prebètic
Serralada
Part de les serralades Bètiques; s’estén des de Martos (Jaén) fins a l’interior del cap de la Nau (Marina Alta).
Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern formacions al N d’Alcoi-Bèrnia costa de la Safor i del Marquesat i intern faixa fins a Monòver-Alacant litoral de la Marina