Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Valdilecha
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a l’Alcarria de Alcalá, al N del Tajuña.
Tielmes
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a l’Alcarria de Alcalá i drenat pel Tajuña.
el Tirijà
Caseria
Caseria del municipi de les Coves de Vinromà (Plana Alta), al vessant occidental de les Talaies d’Alcalà.
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per…
platja de les Fonts
Platja
Platja de la costa del Baix Maestrat, dins el terme d’Alcalà de Xivert, a la vora d’Alcossebre.
Castellnou
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), del qual resta l’església de Sant Miquel de Castellnou
.
Poatx
Quart del municipi de Peníscola (Baix Maestrat), al N del terme, a la vall de la rambla d’Alcalà.
serra de Llombos
Serra
Alineació muntanyosa (721 m alt.) que separa la vall d’Alcalà (Marina Alta) de la vall de Planes (Comtat).
les Fonts
Urbanització
Urbanització litoral del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), a uns 8 km al SE de la vila..
Montroi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans, a l’extrem nord-occidental de la comarca.
El terme és travessat pel riu Magre al sector septentrional i és accidentat al meridional pels contraforts de la serra d’El Caballón i de la de Dosaigües El matollar ocupa una quarta part del territori, i la resta és conreada en règim de secà, llevat unes 200 ha prop del riu Magre, dedicades sobretot a tarongers, i també a hortalisses El conreu principal és el de la vinya 1 300 ha —que produeix moscatell per a mistela i per a consum en fresc i vi de bona qualitat—, seguit pels de garrofers i d’oliveres Hi han estat installades algunes granges La població, en retrocés, tendeix a estabilitzar-…