Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
Rafelbunyol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector septentrional de la comarca; el terme s’allarga d’E a W en un terreny pla i al·luvial que vers l’interior s’alça suaument en els dos turons dits els Germanells (103 i 96m alt.), que s’avancen a la propera serra Calderona.
És drenat per la riera de la Rambleta L’agricultura ocupa pràcticament tot el territori El secà es redueix a unes desenes d’hectàrees de garrofers i ametllers, en procés de desaparició El regadiu, que aprofitava tradicionalment l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada per a l’horta, ha estat incrementat fortament durant el s XX amb aigua de pous els principals conreus són les hortalisses en producció intensiva horta antiga i sectors pròxims al poble i el tarongerar Les principals activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de preparació de fruita La població…
Aeròdrom de la Volateria
AENA
Esports aeris
Antic camp d’aviació del Prat de Llobregat.
Fou construït el 1916 per l’Aeroclub de Catalunya en uns terrenys prop de l’estany del Remolar, al costat d’una granja avícola anomenada la Volateria, d’on prengué el nom, al Prat de Llobregat El 1916 s’hi inaugurà l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, que depenia dels Tallers Pujol, Comabella i Cia, més tard Tallers Hereter S’hi provaren els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i s’hi disputaren els primers concursos i competicions esportives Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1000 × 400 m A…
taifa de València
Història
Regne de taifa centrat en la ciutat de València, constituït a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova.
Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma…
Moratalla
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, situat al NW del sistema muntanyós del Campo de Caravaca.
Agricultura cereals, vinyes, oliveres i ramaderia, en increment
Caravaca de la Cruz
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, drenat pel riu Argos i travessat pel canal del Taibilla.
La població s’estén al vessant d’un pujol coronat per un castell del s XV pertangué a l’orde de Sant Jaume, on hi ha l’església de la Santa Cruz És un centre agrícola horta, cànem, espart Fou conquerida definitivament el 1265 per Jaume I de Catalunya-Aragó, que la lliurà a Castella
Escombreras
Poble
Poble del municipi de Cartagena, al SE de la badia de Cartagena, a la comunitat autònoma de Múrcia.
Antic barri de pescadors, el 1949 hi fou installada una refineria de petroli amb una capacitat de 10 milions de tones anuals 1972 i una central tèrmica annexa Important port petrolier i miner A l’extrem oriental de la badia hi ha l' illot d’Escombreras
l’Alt Vinalopó
Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella-la Manxa i Múrcia.
La geografia Cap de comarca, Villena És centrada per la depressió transversal a les serres prebètiques que recorre el riu Vinalopó, més important com a via de pas a la Meseta que pel seu cabal 0,44 m 3 per segon A la dreta del riu hi ha la Serrata, la serra de les Salines 1237 m i la serra de la Umbría 847 m al N del Vinalopó hi ha la serra de Sant Cristòfor o de San Cristóbal 779 m, on és assentada la ciutat de Villena, i a l’esquerra del riu, les penyes Roges 1042 m, la serra de l’Arguenya 1228 m, la serra de Beneixama 1004 m i la serra del Frare 1042 m Sovint les serres s’aïllen entre…
Mula
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, drenat pel riu homònim, on forma l’embassament de La Cierva.
Centre agrícola cereals, cítrics, vinya i ramaderia i nucli industrial indústria tèxtil i alimentària
Socovos
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, delimitat al S per la comunitat autònoma de Múrcia.
Conté part de l’embassament de Cenajo, format pel riu Segura central hidroelèctrica Centre miner
Pliego
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, drenat pel riu homònim, prop de l’embassament de La Cierva.
Agricultura, ramaderia i indústries derivades A la vila, hi destaca l’església de Santiago, declarada Monument Històrico-Artístic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina