Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
bosc de les Rovirasses
Sector o indret
Indret dels municipis de Calonge de Segarra (Anoia) i Pinós (Solsonès).
plans de la Fortesa
Pla
Pla dels municipis de Calonge de Segarra i Sant Pere Sallavinera (Anoia).
serra de Costa Roja
Serra
Serra dels municipis de Calonge de Segarra (Anoia) i la Molsosa (Solsonès).
la Molsosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, situat a l’altiplà de Calaf, a l’extrem meridional de la comarca.
Situació i presentació És format per dos sectors diferenciats El sector principal comprèn la demarcació de l’antic castell i la parròquia de la Molsosa i limita al N amb el terme de Pinòs, a l’E amb el de Sant Mateu de Bages Bages, i al S amb els de Sant Pere Sallavinera i Calonge de Segarra, pertanyents a l’Anoia El segon sector correspon al petit enclavament d’Enfesta 3,6 km 2 a l’esquerra del Llobregós, situat entre els termes de Pinós NE, Castellfollit de Riubregós W i Calonge de Segarra S-E, els dos últims pertanyents a l’Anoia El sector principal del terme, accidentat per una…
els Vilars
Veïnat
Veïnat del municipi de Calonge (Baix Empordà), a 1,5 km de la vila.
Santa Maria del Collet
Priorat
Antic priorat de monges benedictines, situat al collet de Sant Antoni, al municipi de Calonge (Baix Empordà), entre els nuclis de Sant Antoni de Calonge (a la parròquia del qual pertanyia) i de Palamós.
Tingué una certa vitalitat als s XIII i XIV El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat En data desconeguda s’uní a Sant Daniel de Girona No en romanen restes
Conill
© CIC-Moià
Poble
Poble (743 m alt.) del municipi de Pujalt (Anoia), prop del terme de Calonge de Segarra.
De la seva església parroquial Sant Vicenç depèn la de Durfort
el Comtat de Sant Jordi
Nucli
Nucli turístic del municipi de Calonge (Baix Empordà), al límit amb el de Castell d’Aro.
Dusfort
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), 2 km al NW de Calaf.
Hi ha una important indústria de ceràmica Gres Català i una de teules Sugranyes La capella de Santa Maria, dalt d’un turó, és d’origen romànic fou sufragània de Conill fins el 1878, que fou unida a Mirambell Al s XIX formava un municipi