Resultats de la cerca

El regadiu 166 ha, on són conreats moresc i hortalisses, aprofita les aigües del riu Clariano o d’Ontinyent i de la font Jordana La major part de les terres conreades són, tanmateix, de secà 1 105 ha de cereals, garrofers, vinya i olivar Un 60% de les terres de conreu són explotades directament pels propietaris, un 30% per parcers i un 10% per arrendataris La indústria tèxtil teixits, filats, mantes, l’oleícola refineria d’oli, sabó i la de la cera constitueixen una part important de l’activitat econòmica i han originat un apreciable augment de la població un 65% des del 1930 La vila 2 259 h…

És el límit entre la Vall d’Albaida i el Comtat El punt culminant és la Covalta 889 m, prop del port d’Albaida

Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer 1455, arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del s XV, i dues pintures de Segrelles Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes dites fogueretes en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila Més avall hi ha una capella, de la segona meitat…

El sector sud del terme és accidentat per la serra d’Agullent El riu de Baladrar i el barranc de Benissoda drenen el terme, i un petit pantà regula el regatge local A la part de la serra d’Agullent hi ha pinedes i matollars Hom conrea 46 ha de regadiu, que produeix principalment cereals i hortalisses, arbres fruiters i conreus associats Al secà, que s’estén per les feixes esglaonades, hi ha sobretot oliveres, garrofers i vinya, a més de cereals i llegums El 83% de la terra conreada és explotat pels propietaris, la resta per parcers La població es doblà al llarg del s…

Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella seguint cap al N, abandona aquesta vall…

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva o de Sant Felip Comprenia la Costera excepte la vall de Montesa, la Vall d’Albaida excepte l’Alforí i Agullent, la Valldigna, un sector de la Safor Xeraco, Xeresa, Ròtova, Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet, Palma, Almiserà, Ador, Alfauir i un sector de la Ribera Alta l’Énova, Sant Joan de l’Énova, la Pobla Llarga, Senyera, Castelló de la Ribera, Rafelguaraf, Manuel Fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial

Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…

La capçalera rep aigües des dels contraforts nord-occidentals de la serra de Mariola, a llevant, i des de la serra d’Ontinyent, a ponent, dins la vall de Bocairent, la qual ha estat capturada parcialment, a la capçalera del Vinalopó i travessant el seu límit septentrional les serres d’Ontinyent i d’Agullent, pel congost de l’Infern El curs mitjà s’estén pels glacis de la vall d’Albaida i rega l’horta d’Ontinyent, Aielo de Malferit, l’Olleria i Montaverner, on desguassa al seu collector

És la continuació de la serra d’Agullent, de la qual és separada pel port d’Albaida ambdues serres formen una llarga muralla en direcció SW-NE de 64 km de longitud, i arriba fins a la serra d’Ador, al límit amb la Safor El cim més alt és el pic de Benicadell 1104 m, punt culminant de l’aguda cresta de Benicadell És formada per un anticlinal cretaci, i els seus vessants apareixen en gran part escalonats en bancals, amb feixes on són conreades oliveres, garrofers, vinya, cereals, ametllers i altres arbres fruiters Als herbassars, resultat de la destrucció d’antics boscs i garrigues, pasturen…

Aquesta vall, encaixada entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent, anomenada la valleta d’Agres de la qual ha estat considerat que formaven part Alfafara i Bocairent, és una de les més còmodes vies d’accés a la plana de Cocentaina i a la canal d’Alcoi, utilitzada per la carretera de Bocairent a Muro del Comtat i pel ferrocarril d’Alcoi a Xàtiva, que passa pel congost del riu d’Agres per l’anomenat port d’Agres Són conreades 866 ha de secà i 164 de regadiu, destinades a cereals i, principalment, a l’olivar, apreciat per la qualitat de les olives La terra de conreu està…