Resultats de la cerca

Dins el seu terme es troba la central elèctrica nuclear d’Almonacid de Zorita inaugurada el 1968, té una potència neta de 153 000 kw i una producció anual de mil milions de kw/hora

El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de secà són oliveres…

És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres Es troba dividida entre els termes municipals d’Algímia d’Almonesir i de la Vall d’Almonesir en aquest darrer terme es troben, a més, els despoblats de Torresomera i de Sant Joan d’Almonesir L’antic castell d’Almonesir , d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou El poble de Matet…

L’agricultura de secà 996 ha és la base econòmica del municipi hi ha, a més, 105 ha de bosc i 66 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 8,2 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El poble 273 h agl 2006 441 m alt és situat en un coster, a la dreta de la rambla d’Almonesir, davant el turó on s’alcen les ruïnes del castell d'Almonesir, del qual depenia L’església parroquial la Concepció conserva un interessant retaule de Sant Valeri, del començament del s XV, d’un pintor conegut pel Mestre d’Almonesir El terme comprèn, a més, els despoblats de Sant Joan d…

És un relleu format per roques calcàries del pontià que baixen cap al S des d’una altitud de poc més de 1 000 m fins als 750 m molt dissecada per la penetració del Tajo, el Tajuña i els seus afluents, forma un conjunt de páramos, relleu tabular, i valls d’erosió Al marge septentrional, en contacte amb el Sistema Central, l’erosió ha format un relleu més variat sòl de materials detrítics amb altures que ultrapassen els 1 000 m A l’E, l’anticlinal secundari de la serra d’Altomira és travessat epigènicament pel Tajo i pel Guadiela cavant congosts que han estat aprofitats per a la construcció…