Resultats de la cerca
Es mostren 312 resultats
séquia reial del Xúquer
Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
Banyuls de la Marenda
Vista de la cala de Banyuls presidida per un antic canó, amb el poble al fons
© MPG
Municipi
Municipi del Rosselló, a la façana marítima de la Marenda, des del cap del Castell, amb el port Valentí, el cap d’Ullastrell, la cala de les Elmes, la cala, o port, de Banyuls, el cap de les Abelles fins a la cala i el cap de Perafita.
El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana…
Santa Pelaia
Capella
Capella del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), al S del terme, prop del coll de Boix, per on passa la carretera d’Alinyà a Sant Llorenç de Morunys, a les envistes de la tossa de Cambrils i del veïnat de Colldeboix.
És romànica, amb absis semicircular llis i nau allargada per ponent, coberta amb volta de canó
Sant Pere del Brunet
Església
Església preromànica, de mitjan segle X, del municipi de Sant Salvador de Guardiola (Bages), al costat del mas Brunet, prop de la carretera de Manresa a can Maçana.
Conserva l’absis trapezoidal, amb l’arc de ferradura que el separa de la nau, coberta amb volta de canó Retaule gòtic, del segle XV
castell de Calonge
Vista de les restes del castell de Calonge i de l’església de Santa Fe
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), situat a 615 m. d’altitud sobre un turó a llevant del terme.
Hi resten notables llenços de murs i una sala coberta amb una perfecta volta de canó que obre la seva gran arcada vers el costat de migdia A prop està situada l’església parroquial de Santa Fe de Calonge
Sant Pere d’Ullastre
Mur meridional i absis de l’església de Sant Pere d’Ullastre (Castellar del Vallès)
© Fototeca.cat
Capella
Capella del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al S del terme.
Romànica, d’una nau coberta amb volta de canó i tres absis semicirculars en forma de creu El 1980 hi foren descobertes unes pintures del s XVIII, que potser en cobreixen de romàniques A més, a l’absis aparegueren unes altres pintures, possiblement del romànic tardà
torre de Campredó
Torre militar de defensa del segle XIV situada al marge esquerre de l’Ebre, davant de la torre de la Carrova, dins dels límits de l’entitat municipal descentralitzada de Campredó (Baix Ebre).
És un edifici de planta quadrangular de 8,20 m × 6 m de base i 11 m d’alçària Inicialment era dividit en dues plantes, amb un terra, cobertes per una volta de canó Molt modificada, actualment es troba en un estat deficient, malgrat que se’n conserven els murs