Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Encamp
Vista general d'Encamp
© Fototeca.cat
Parròquia
Parròquia d’Andorra, la segona de les set, segons un ordre tradicional.
Comparteix amb el comú de Canillo, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d'Andorra, dins la qual li pertany el territori del Pas de la Casa, on hi ha el pas fronterer amb l’Estat francès i un important centre d’esquí Dins el terme hi ha l’estany d’ Engolasters i la central hidroelèctrica de les Forces Hidràuliques d’Andorra FHASA, com també les dues emissores radiofòniques installades a Andorra Ràdio Andorra i Ràdio de les Valls La immigració i el turisme han estat els factors decisius del gran creixement demogràfic…
Mas d’Encamp
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), en la zona disseminada del Cap de la Vall, a la dreta del riu del Cap de la Vall, a la capçalera de la vall de Cabó, al NW del terme.
Consta esmentada en el cens de 1860
Santa Maria d’Encamp
Església
Església de la parròquia d’Encamp (Andorra), actual església del cementiri; d’origen romànic, fou refeta al s XVIII.
riu de les Agols
Riu
Riu d’Andorra, a la parròquia d’Encamp, que, reunit amb el riu d’Ensagents i el riu dels Cortals, aflueix, per l’esquerra, a la Valira d’Encamp, poc abans de la Mosquera.
Una part important de les seves aigües és desviada pel canal subterrani de Ransol cap a l’estany d’Engolasters Neix al peu del pic de les Agols , al límit de les parròquies d’Encamp i d’Andorra la Vella
coma dels Cortals
Coma
Vall de la parròquia d’Encamp (Andorra), a l’esquerra de la Valira d’Encamp, que davalla de l’alt del Griu (2 850 m), de la cresta de Pessons (pics d’Ensagents i de Covil) i dels tossals de la Llosada i de l’Ovella.
El coll dels Cortals 2 441 m alt o de Redort i el coll de la Devesa la comuniquen amb l’alta vall de la Valira A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l’emissari dels quals és el riu dels Cortals , que aflueix a la Valira prop de la Mosquera, juntament amb els rius d’Ensagents i dels Agols És un centre de pasturatges important a 1 850 m, vora el riu, hi ha el nucli dels cortals d’Encamp , prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d’Ensagents, s’alça 1 804 m alt l’antiga església preromànica de Sant Jaume dels Cortals Una carretera de muntanya l’uneix a Encamp
la Mosquera
Nucli
Un dels nuclis urbans d’Encamp (Andorra), conurbat amb el de Tremat, a l’esquerra de la Valira, a 1 261 m alt, a la carretera del Pas de la Casa.
És, de fet, el centre de la parròquia i ha tingut un fort creixement des de mitjan s XX Té un barri residencial anomenat Bellavista d’Encamp
Engolasters
Vista aèria de l’estany d’ Engolasters
© Fototeca.cat
Església
Nucli
Antic nucli de la parròquia de les Escaldes-Engordany, dins el quart de les Escaldes, en un replà (1 504 m alt); la seva església (Sant Miquel) és probablement d’origen preromànic.
Al segle XII li foren afegits el campanar llombard, notable per la seva esveltesa i elegància, i l’absis, del mateix estil, decorat amb pintures murals atribuïdes al Mestre de Santa Coloma conservades actualment al Museu d’Art de Catalunya Prop de l’església hi ha grups de bordes i una petita urbanització En un altre replà, vers el nord, i dins la parròquia d’Encamp, hi ha l' estany d’Engolasters , d’origen glacial, emissari del riu d’Engolasters afluent, per l’esquerra, de la Valira d’Encamp L’estany constitueix la cambra de càrrega de la central hidroelèctrica de les Forces Hidroelèctriques…
Canillo

Canillo
© Fototeca.cat
Parròquia
Parròquia, la primera, segons un ordre tradicional, de les set que integren Andorra i també la més extensa.
Comparteix amb el comú d’Encamp, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d’Andorra Té com a eix la vall de la Valira d’Encamp, amb diferents valls subsidiàries per la dreta d’aquesta valls de Riu, de Ransol i d’Incles Les principals fonts de riquesa són l’agricultura i la ramaderia Els meners de la coma de Ransol que proveïen de ferro les antigues fargues andorranes deixaren d’ésser explotats al final del segle XIX Relativament poc afectada per la immigració i pel turisme, disposa, d’altra banda, d’un important centre…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina