Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
baronia de Sant Esteve
Història
Jurisdicció senyorial al Rosselló adquirida el 1650 per Antoni de Generes i Hitié.
Li fou confiscada el 1653 i donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar, però la recuperà més tard Passà per enllaç als Delpàs, marquesos de Sant Marçal
Troyes
Vall
Capital del departament de l’Aube, a la Xampanya, França, a la vall del Sena.
Centre industrial, és famosa ja des del segle XVI pels gèneres de punt fabricació de maquinària tèxtil, tallers de motocicletes i bicicletes Seu episcopal des del segle IX Antiga capital dels tricasis, fou colònia romana Augustobona Prop de la ciutat, als Camps Catalàunics, fou vençut Àtila 451 Sota els comtes de Xampanya, la ciutat gaudí d’una gran prosperitat, va ésser centre comercial i financer i s’hi celebraren algunes de les fires de la Xampanya segles XII-XIV Fou capital de Joan II de Borgonya durant la guerra contra els armanyaguesos, abans d’installar-se a París 1408 La guerra dels…
La Almunia de Doña Godina
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, en una extensa plana propera al Campo de Cariñena.
Drenada pel riu Jalón, s’hi conreen hortalisses i cereals Té pedreres de calç i de guix, indústries de fabricació de sabó i de gèneres de punt, destilleries i trulls Té edificis religiosos notables i, prop de la població, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de Cabañas, que conserva pintures murals del s XV
Cererols

Vista parcial de Cererols a Súria (Bages)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Súria (Bages), al voltant de l’església de Santa Maria, annexa de la parròquia de Súria, aturonada a l’esquerra del Cardener, aigua avall de la vila.
L’església, dedicada originàriament a sant Martí i després a Santa Maria de la Concepció, és una petita construcció preromànica, d’una sola nau, allargada al segle XVII El campanar en forma de torre quadrangular i l’espaiós porxo que precedeix l’entrada són de l’època de l’ampliació del temple Els escultors manresans Josep Generes i Pau i Josep Sunyer foren autors del retaule barroc, destruït el 1936
jaciment d’Alcover
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat al municipi d’Alcover (Alt Camp).
Les excavacions han posat al descobert importants restes de fauna de la plataforma costanera del Triàsic mitjà, ambient caracteritzat per la poca fondària i l’aïllament de la mar per barreres d’esculls de corall Les condicions anòxiques dels sediments marins han permès, entre d’altres, la conservació d’invertebrats marins holotúrids Oneirophantites , artròpodes dels gèneres Heterolimulis , Tarracolimulis i Mesolimulis , de peixos com el crossopterigi Alcoveria i, entre els rèptils, de notosaures com ara Lariosaurus i Pistosaurus , i placodòntids com Placodus
jaciment de la Solana
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Cretaci superior, situat a la Solana, al municipi d’Ebo (Marina Alta), entre el Campanià i el Maastrichtià, comprès entre els 84 i 66,5 milions d’anys.
Presenta una extraordinària riquesa en restes fòssils vegetals i invertebrats gastròpodes, ostracodes i bivalves i també restes de vertebrats peixos, fragments d’ossos de queloni, petits amfibis, cocodrils i dinosaures hadrosaures El conjunt de restes fòssils i la sedimentologia suggereixen un ambient lacustre Diferents localitats d’Europa occidental proporcionaren restes d’hadrosaures Fins ara, alguns d’aquests espècimens havien estat assignats a tres gèneres diferents Telmatosaurus , Orthomerus i Pararhabdodon Les restes de dinosaure de la Solana són similars a les trobades a…
jaciment de Morella
Jaciment paleontològic
Important jaciment paleontològic de l’Aptià, al Cretaci inferior, situat a Morella, els sediments del qual tenen una cronologia d’entre 113 i 96 milions d’anys.
Les primeres troballes de dinosaure es remunten al 1873, arran de les prospeccions realitzades per Juan Villanova, que atribuí les primeres restes a un iguanodont Entre el 1914 i el 1927, José Royo Gómez localitzà material fossilífer determinat com a Iguanodon i Megalosaurus i altres gèneres de dubtosa determinació Entre el 1978 i el 1980, l’Institut Paleontològic MCrusafont de Sabadell realitzà diverses campanyes, de resultes de les quals es publicaren diversos treballs i una monografia sobre els dinosaures de Morella S'han descrit restes de teròpodes — Coeluridae sp i…
Can Llobateres
Jaciment paleontològic
Jaciment del Miocè superior, datat en uns 9 milions d’anys, situat al terme municipal de Sabadell (Vallès Occidental).
Fou descobert al final dels anys vint per RArqués i Miquel Crusafont Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus , així com nombroses restes dentals Can Llobateres és així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del TortoniàLa composició faunística de Can Llobateres presenta una inusual diversitat de mamífers D’una banda, persisteixen les comunitats autòctones…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina