Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Gujarāt
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat a la costa de la mar d’Aràbia.
La capital és Gandhinagar 208299 h 2011 Els extrems SE i NE són muntanyosos, formats per part dels Gaths Occidentals, la serralada de Sātpura i les extremitats de l’Arāvalli La península de Kāṭhigāwār és una plana delimitada pels golfs de Kutch i Khambhāt El clima és càlid És una regió densament poblada 173,9 h/km 2 1981, amb una població majoritàriament rural però hi ha grans ciutats de més de 200000 h Ahmadābād, Surat, Rājkoṭ, Bhaunagar i Jāmnagar L’economia és predominantment agrícola cotó, arròs, melca, mill, sèsam, tabac i cacauets Té importants recursos miners manganès,…
Gujarāt
Ciutat
Ciutat de la província de Panjab, al Pakistan, situada entre els rius Chenāb i Jhelum.
Bhāvnagar
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, a l’Índia.
Situada al golf de Khambhāt, és un nucli industrial teixits de seda i cotó i indústries alimentàries i comercial És el principal port de la península de Kāthiāwār, l’exportació més important del qual és la de cacauets i de cotó Hi ha aeroport Fundada el 1723, esdevingué capital del principat homònim El 1807 es posà sota la protecció anglesa, i des del 1948 és unida a l’estat de Gujarāt
Raurkela
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, Índia, a la península de Kāthiāwār.
Important centre comercial i industrial, els principals productes són el cotó manufacturat i els teixits de llana És un important nus ferroviari, connectat amb les altres grans ciutats de l’estat Té instituts superiors afiliats a la Universitat de Gujarāt Té aeroport
Ahmadabad
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, a l’Índia, vora el riu Sabarmati.
Centre cultural i comercial de les planes semiàrides de Gujarāt sobre el camí de Bombai a Delhi, fou fundada el 1411 pel soldà Aḥmad Š'āh I La ciutat, voltada per una muralla amb 12 entrades, és dividida en barris pols habitats per castes i amb administració pròpia Comprèn tres suburbis industrials Asawa molineries d’oli, Soraspur filats de cotó i Daripur manufactures de cola Al costat de la indústria cotonera persisteix una producció artesanal ceràmica, cuir, joieria, catifes A les illes del riu es produeix canya de sucre, patates i melons Amb Bombai, és el segon centre industrial de l’…
Saurāshtra
Geografia històrica
Antic estat de l’Índia, a la península de Kāthiāwār.
El 1960 fou incorporat a l’actual estat de Gujarāt
Bombai
Geografia històrica
Antic estat de l’Índia, creat el 1947, que corresponia al territori de la presidència de Bombai
.
La reorganització amb base lingüística dels estats de l’Índia 1956 li afegí vuit districtes de llengua mahrati segregats del de Madhya Pradesh i li restà quatre districtes de llengua kanaresa que passaren a Mysore El 1960 fou dividit en els actuals estats de Gujarat i Mahārāṣhṭra
Vindhya
Serralada
Serralada de l’Índia central, que constitueix l’escarpament meridonal de l’altiplà de Mālvā Pathār i el límit tradicional del Dècan.
S'estén uns 1 086 km en direcció W-E, des de Gujarāt, i travessa Madhya Pradesh, fins a gairebé el Ganges, prop de Benarés És constituïda per gresos, esquists i calcàries precambrianes/> Les altituds oscillen entre 600 i 1 100 m És coberta de bosc
Kāthiāwār
Península
Península occidental de l’Índia, a la mar d’Aràbia.
Limita amb els golfs de Kutch al NW i de Cambay al SE Planell basàltic, molt àrid, és cobert de matolls i de bosc esclarissat A la costa, el monsó de l’estiu permet el conreu d’arròs, de dàtils i de mangos Pertanyent a l’estat de Gujarāt, té, entre altres, les ciutats de Jāmnagar, Rājkot i Bhaunagar
Rāwalpindi
Ciutat
Ciutat de l’estat de Panjab, Pakistan.
Situada al peu de l’Himàlaia, és una important ciutat militar, per la seva situació, perquè controla les rutes entre la zona muntanyosa i la vall de l’Indus A més d’un actiu comerç de productes agrícoles, ha desenvolupat diverses indústries tèxtil, alimentària, siderúrgica, mecànica, elèctrica, química, i posseeix una refineria de petroli Destruïda per una invasió dels mongols s XVI i ocupada per una branca dels sikhs 1765, aquests s’hi reteren després de la batalla de Gujarāt 1849 El 1919 els britànics hi signaren el tractat d’independència d’Afganistan